1731 1731 Tipus any civil i any comú que comença en dilluns Altres calendaris Gregorià 1731 (mdccxxxi) Islàmic 1144 – 1145 Xinès 4427 – 4428 Hebreu 5491 – 5492 Calendaris hindús 1786 – 1787 (Vikram Samvat) 1653 – 1654 (Shaka Samvat) 4832 – 4833 (Kali Yuga) Persa 1109 – 1110 Armeni 1180 Rúnic 1981 Ab urbe condita 2484 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xvii - segle xviii - segle xix Dècades 1700 1710 1720 - 1730 - 1740 1750 1760 Anys 1728 1729 1730 - 1731 - 1732 1733 1734 Esdeveniments Països Catalans Resta del món 16 de gener: Georg Friedrich Händel acaba la composició de l'òpera Poro, re dell'Indie que fou estrenada al King's Theatre de Londres el 2 de febrer del mateix any. 25 de novembre: S'estrena la cantata núm. 140 de Johann Sebastian Bach escrita aquest mateix any. S'entrega per primer cop la medalla Copley, atorgada per la Royal Society. Maria Celeste Crostarosa, amb l'ajut de Sant Alfons Maria de Liguori, funda les Monges Redemptoristes religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa. Carles III d'Espanya, adopta el títol de duc de Parma. Thomas Bayes publica Divine Benevolence, or an Attempt to Prove That the Principal End of the Divine Providence and Government is the Happiness of His Creatures, una de les seves dues obres conegudes. Naixements Països Catalans 4 d'abril Sant Mateu (Baix Maestrat): Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc. Va ocupar la plaça de mestre de capella de la Catedral de València [1] 18 de maig, Sogorb: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià, un dels més destacats de la segona meitat del segle xviii. 29 de novembre, Gorga (el Comtat): Vicent Olcina i Sempere, fabulista valencià (m. 1809). Resta del món Febrer, Westminster: Charles Churchill, poeta anglès satíric, membre del Nonsense Club 2 de juny, comtat de New Kent, Virgíniaː Martha Washington, primera Primera dama dels Estats Units [2] 24 de juliol, París: Louis Claude Cadet de Gassicourt, químic i farmacèutic francès sintetitzà els primers compostos organometàl·lics 10 d'octubre, Niça, Regne de França: Henry Cavendish, físic i químic britànic [3] 7 de setembre, Londres, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista [4] 24 de setembre, Coburg: Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld, filla gran del duc Francesc Josias i d'Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt 11 de novembre, Santiago del Estero, Argentina: Gaspar Xuarez, jesuïta, naturalista i botànic argentí 24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena: Maria Fortunata de Mòdena, princesa de Conti, princesa de Mòdena de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa reial que es casà en el si de la casa reial de França. 26 de novembre, Great Berhkamstead: William Cowper, himnògraf i poeta anglès. 6 de desembre, Kaufbeuren, Baviera: Sophie von La Roche, escriptora alemanya.[5] 28 de desembre, Los Realejos, Tenerife: José de Viera y Clavijo, escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària Dresden: Maria Josepa de Saxònia, Princesa de Saxònia i de Polònia amb el grau d'altesa reial que a través del seu matrimoni en convertí en princesa del Regne de França Niça: Henry Cavendish, físic i químic britànic que treballà en química de l'aigua i de l'aire, gravitació i electroestàtica. Es considera el descobridor de l'hidrogen i realitzà un dels primers càlculs seriosos de la densitat de la Terra Trapani: Andrea Giganti, arquitecte italià del barroc sicilià Necrològiques Països Catalans Lleonard-Juli Capuz, escultor valencià (n. 1660). Resta del món 27 de gener - Florència, Itàlia: Bartolomeo Cristofori, constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano (n. 1655). 28 de gener Antoni I Boncompagni-Ludovisi, noble italià, (n. 1658). 5 de març: Abd-al-Ghaní ibn Ismaïl an-Nabulussí, teòleg, poeta i escriptor sirià (n. 1641). 18 d'abrilː Florènciaː Giovanna Fratellini, pintora barroca (n. 1666).[6] 24 d'abril - Londres (Anglaterra): Daniel Defoe, periodista i escriptor anglès (n. 1660).[7] 11 de maig - Chelsea (Londres, Regne Unit): Mary Astell, «la primera feminista anglesa» (n. 1666).[8] 12 de desembre: Erasmus Darwin, prolífic metge, naturalista, fisiòleg, poeta i filòsof britànic, defensor de l'evolucionisme. Avi de Charles Darwin (m. 1802). 29 de desembre - Londres (Anglaterra): Brook Taylor, matemàtic britànic (n. 1685). Referències ↑ «Francesc Morera i Cots | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020]. ↑ «Martha Washington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021]. ↑ «Henry Cavendish | Biography, Facts, & Experiments» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020]. ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021]. ↑ «Sophie von La Roche» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021]. ↑ MoĚcke, Francesco. «Serie di ritratti degli eccellenti pittori dipinti di propria mano che esistono nell'Imperial galleria di Firenze». A: Julia K. Dabbs. Life Stories of Women Artists, 1550-1800: An Anthology (en anglès). Routledge, 2020-08-18. ISBN 978-1-351-56022-1.  ↑ «Daniel Defoe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1731

Kembali kehalaman sebelumnya