Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Baraunda

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaraunda
Tipusprincipat de l'Índia i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 25° 03′ N, 80° 38′ E / 25.05°N,80.63°E / 25.05; 80.63
Dades històriques
Creació1169 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1950 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÍndia Modifica el valor a Wikidata

Escut de Baraunda

Baraunda (o Pathar-Kachhar) fou un estat tributari protegit a l'Índia central a l'agència de Baghelkhand. La superfície era el 1901 de 564 km² però anteriorment era molt més gran i abraçava la major part del districte de Banda. El nom Pathar-Kachhar deriva de la seva posició a les muntanyes Vindhya i el de Baraunda de la seva capital situada a 25° 03′ N, 80° 38′ E / 25.050°N,80.633°E / 25.050; 80.633 a uns 15 km al nord de Kalinjar que tenia 1.365 habitants el 1901. La població era el 1881 de 17.283 habitants, el 1891 de 18.596 habitants i el 1901 de 15.724 habitants (un descens causat per la fam de finals del segle XIX) la gran majoria hindús i distribuïts en 70 pobles.

La família governant eren del clan Raghuvansi dels rajputs solanki i originalment residien a Rasin, al districte de Banda (anomenada inicialment Raja Vasini) on queden moltes restes. La història antiga és molt fosca. Ja existia el 1549. Durant el domini bundela l'estat fou posseït per sanad de Hirde Sah de Panna. Al passar el país als britànics Raja Mohan Singh fou confirmat en el seu territori per sanad de 1807. Mohan Singh va morir sense fills el 1827 i va deixar el tron al seu nebot Sarabjit Singh (fill de Sarnet Singh el germà petit de Mohan Singh), que encara que no havia estat formalment adoptat, fou reconegut pels britànics amb preferència sobre dos germans més grans (Kunwar Anant Singh de Shiamau i Kunwar Kurudutt Singh de Kuluwan, germans de Moham Sinh). El 1862 se li va concedir sanad per l'adopció; el 1863 va cedir els territoris que se li demanaven per a la construcció d'un ferrocarril. Raghubar Dayal Singh va pujar al tron el 1877, i va obtenir el títol personal de raja bahadur i salutació de 9 canonades, i aquesta esdevingué hereditaris el 1878; va morir el 1885 sense fills i sense haver adoptat però el govern britànic no va voler annexionar el país i va nomenar un parent llunyà, Raja Thakur Prasad Singh (1886). El 1930 a la mort de Pratap Singh, el seu fill gran Rajkumar Raghuvansh Pratap Singh va quedar exclòs per haver participat en la resistència contra els britànics i va entrar el fill segon Gaya Prasad Singh que va morir el 1933 sense descendència i va pujar al tron un descendent de Kunwar Kurudutt Singh of Kuluwan de nom Ram Pratap Singh, que fou el darrer sobirà efectiu.

Llista de governants

  • Raja Prithvi Singh de Marpha ?-1790
  • Thakur Mokham Singh 1790-1827 (fill)
  • Thakur Sarabjit Singh 1827-1867 (nebot)
  • Thakur Dharampal Singh 1867-1870 (fill)
  • Thakur Chhatarpal Singh 1870-1874 (fill)
  • Raja Bahadur Thakur Raghubir Dayal Singh 1874-1886 (germà de Dharampal Singh)
  • Raja Bahadur Thakur Pratap Singh (parent llunyà) 1886-1930
  • Raja Gaya Prasad Singh 1930-1933 (fill)
  • Raja Ram Pratap Singh 1933-1949 (+ després de 1970)

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9