Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bandera de Mongòlia

Infotaula de banderaBandera de Mongòlia
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
ÚsBandera nacional
Subjectes representatscamper, pal i Soiombo Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perMongòlia Modifica el valor a Wikidata
Adoptat12 febrer 1992 Modifica el valor a Wikidata
Colorsroig, blau i groc Modifica el valor a Wikidata

La bandera de Mongòlia fou adoptada el 12 de febrer de 1992, després de la transició cap a una democràcia liberal. El disseny està format per tres franges verticals d'igual amplada, dues de vermelles (representatiu de la capacitat del país per prosperar en un dur entorn) situades als extrems i al mig una de color blau (descrit com l'etern cel blau). A la primera franja hi trobem el Saiombo o Saiambo en color groc. Es tracta d'un un vell símbol mongol format per representacions abstractes i geomètriques, de dalt a baix, del foc, el sol, la lluna, la terra, l'aigua i el taijitu o Yin i Yang.[1] Aquest símbol fou creat pel monjo Zanabazar el 1686 en tant que caràcter del seu propi alfabet.

Colors

El juliol de 2011 s'aprovaren les característiques de la bandera.[2]

Model de color Blau Vermell Groc
RAL 5015 2002 1021
Pantone 300C 032C Medium Yellow
CMYK 100-60-0-0 10-100-90-0 0-15-100-0
RGB 0, 102, 179 218, 32, 50 255, 212, 0
HTML 0066B3 DA2032 FFD400

Banderes històriques

Referències

  1. «Soyombo» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 28 desembre 2017].
  2. «Төрийн далбаа стандарттай болов» (en molgol). , 08-07-2011 [Consulta: 7 febrer 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-04-16. [Consulta: 7 febrer 2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9