Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bandera de Corea del Sud

Infotaula de banderaBandera de Corea del Sud
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
ÚsInsígnia i bandera nacional
Subjectes representatsTaegeuk (en) Tradueix, Ba gua i camper Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perCorea del Sud Modifica el valor a Wikidata
Adoptat27 gener 1883 Modifica el valor a Wikidata
Colorsblanc, roig, blau i negre Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorGojong of the Korean Empire Modifica el valor a Wikidata

La bandera de Corea del Sud s'anomena Taegeukgi. La bandera és blanca, amb un taijitu que simbolitza el yin i el yang, però amb l'equivalent coreà que s'anomena Um Yang i és de color vermell a sobre i blau a sota, que simbolitzen l'inici de tot el món. En les quatre diagonals de la bandera s'hi disposen quatre trigrames del Llibre de les mutacions que representen els quatre elements: la terra, el cel, el foc i l'aigua. Cada símbol té el seu complementari (aire/terra, foc/aigua, yin/yang): aquesta és la idea d'harmonia universal que guia la concepció d'aquesta bandera.

  • Geon (☰) = 하늘 (天) = haneul (l'aire), a dalt a l'esquerra
  • Ri (☲) = 불 (火) = bul (el foc), a baix a l'esquerra
  • Gam (☵) = 물 (水) = mul (l'aigua), a dalt a la dreta
  • Gon (☷) = 땅 (地) = ttang (la terra), a baix a la dreta

Creada per Park Yeonghyo (박영효) a l'agost de 1882 en el regnat del rei Gojong de la dinastia Joseon. Va esdevenir oficial el 6 de març de 1948, però les especificacions exactes van ser establides el 15 d'octubre de 1945.

Enllaços externs

  • Bandera de la República de Corea Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (anglès) [Enllaç no actiu]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9