|
Ballester (unitat militar) Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància. Si per qualsevol circumstància es veia embolicat en una lluita cos a cos, el ballester podia portar a sobre un punyal o daga per a defensar-se. Unitats de ballesters han existit a l'antiga xina i l'antiga Grècia, però a Europa la ballesta només va subsistir en una versió més gran com a arma de setge o una versió més petita com arma de caça.[1] En l'edat mitjana les ballestes eren les armes de projectil més mortíferes fins a l'ús de la pólvora, i pràcticament travessaven totes les armadures, amb un abast de 250 metres.[2] Al segle xiii, els ballesters genovesos (reclutats a Gènova i en altres ciutats i països del nord-oest d'Itàlia[3]) i els arbalesters francesos van causar un gran impacte i van obligar a incrementar l'armadura de la cavalleria,[4] però en la guerra dels Cent Anys foren superats pels arcs llargs anglesos, més ràpids de carregar i amb més abast, però requerien molta experiència en el maneig.[5] L'exèrcit català disposà des del segle xiii d'unitats de ballesters a peu a manera d'infanteria,[6] i la tripulació de les galeres catalanes incloïa quaranta ballesters per les grosses i trenta per les subtils, amb missió d'atacar amb dards les cobertes enemigues.[7] Referències
Vegeu també |
