|
Bàlsam de Tolú
 El bàlsam de Tolú o bàlsam Tolú és el producte resultant tecnològic d'una secreció resinosa de l'arbre Myroxylon toluifera, una variant de l'espècie d'on s'extreu el bàlsam del Perú. EtimologiaDeu la seva denominació des del segle XVI al seu origen a la província de Tolú (ara municipi) en la costa del Carib de Colòmbia. Des d'allí es va comercialitzar i es va donar a conèixer cap a Europa, particularment a la península ibèrica, on es va fer molt popular per les seves propietats i va passar a ser part de la farmacopea de l'època.[1] UbicacióEls arbres espontanis abunden a Colòmbia i Veneçuela. Els arbres es conreen particularment a Cuba.[2] ObtencióLa resina s'extreu del tronc de l'arbre a través d'incisions fetes a l'escorça i és recollida en assecar-se. CaracterístiquesEl color de la seva resina és marró clar a vermellosa. El bàlsam és emmotllable en calent i es fractura en un patró similar al vidre flint quan està fred. La resina seca té una complexa aroma consistent principalment en flaires de canyella i de vainilla amb un suau caràcter floral. El bàlsam de Tolú està compost de Toluè o metilbenzè, àcid benzoic, resina i olis volàtils; és soluble en l'alcohol i en l'èter; cedeix a l'aigua el seu Àcid benzoic.[3] UsosLa resina, tant en fulles com en fruits, ha estat tradicionalment usada des de temps prehispànics per la gent de Colòmbia, Veneçuela i Amèrica Central per tal d' alleujar la tos i l'asma, o tractar ferides. Els aborígens també van usar aquesta resina per embalsamar.[4] Ús medicinal: L'extracte vegetal s'empra com expectorant, estimulant, antisèptic i substància correctora del sabor dels xarops per a la tos; ajuda a combatre refredats crònics i pulmonars, laringitis, reumatisme, bronquitis. Diferents autors enuncien també el seu ús per al tractament de malalties venèries, de la pell, torçades, sarna, diarrea, còlera i tuberculosi per les seves propietats antisèptiques, antibacterials, antifúngiques, antiinflamatòries, cicatritzants, anti-disentèriques, parasiticides (anti-helmíntiques), estomàquiques, tòniques, anti-gonorreiques i anti-sifilítiques, d'igual manera serveix per poder alleujar una tos persistent. Ús alimentós: s'empra també en la manufactura de goma de mastegar (xiclet), saboritzant de xiclets, aliments i begudes. Uso cosmètic: molt valorat per la seva essència càlida, melosa i una mica picant, el seu major ús és en la fabricació de cosmètics, locions, perfums, cremes, ungüents, sabons, detergents i desodorants.[5] És causa de dermatitis de contacte, una forma d'al·lèrgia de la pell, en persones sensibles. Referències
Vegeu també |
||||||||||||
