Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Azzan ibn Qays

Plantilla:Infotaula personaAzzan ibn Qays
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Masqat (Oman) Modifica el valor a Wikidata
Mort1870 Modifica el valor a Wikidata
Matrah (Oman) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Sultà d'Oman
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAl Bu-Saïd Modifica el valor a Wikidata


Azzan ibn Qays (àrab: عزان بن قيس, ʿAzzān b. Qays) (Masqat, ? – Matrah, 30 de gener de 1871) va ser sultà de Masqat i Oman del 1868 al 1871.[1]

Azzan ibn Qays va néixer a Masqat i estava relacionat amb la família governant. Va ser educat de manera privada.

El 1861 va succeir el seu pare en el càrrec de governador de Rustaq.

El 1864 es va rebel·lar contra el sultà Salim ibn Thuwaini, el seu cosí i marit de la seva germana, ajudat i encoratjat pels wahhabites de l'emirat de Najd.

L'octubre de 1868 va derrotar el sobirà. Va unir forces amb el xeic Sa'id ibn Khalifa d'Abu Dhabi, va derrotar els wahhabites i va reocupar l'oasi d'Al-Buraimi el 18 de juny de 1869. El 10 d'agost d'aquell any va rebre el títol d'imam. Encara que va ser acceptat per una part important de la tribu hinawai, els seus intents posteriors de sotmetre les tribus de l'interior el van alienar del consentiment del clan Ghafiri, que va instigar un alçament general contra ell el 1870. Al mateix temps, el seu oncle Turki ibn Saïd va obtenir el suport polític i financer dels seus parents al sultanat de Zanzíbar, així com dels britànics, i va mobilitzar un exèrcit de balutxis i membres de tribus lleialistes i va prendre el lideratge de la revolta contra Azzan. Finalment Azzan ibn Qays va ser derrotat en la batalla a Dhank.

Va morir en la batalla contra Turki davant dels murs de Matrah el 30 de gener de 1871.[2]

Referències

  1. «The Al-Busaid Dynasty» (en anglès). royalark.net. [Consulta: 9 gener 2023].
  2. Lorimer, 1915, p. 729.

Vegeu també

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9