Assí Dayyan
Assí Dayyan (Nahalal, 23 de novembre de 1945 - Tel-Aviv, 1 de maig de 2014) va ser un director de cinema, actor, guionista i productor israelià. BiografiaDayyan era el fill petit del general i ministre de defensa Moixé Dayyan i de l'activista per la pau Ruth Dayan (de soltera Schwartz). Va tenir dos germans: el polític i autor Yael Dayan, nascut el 1939,[1] ai l'escultor Ehud (Udi) Dayan, nascut el 1942.[2] Després del servei militar i d'estudiar filosofia i literatura anglesa a la Universitat Hebrea, Dayyan es va embarcar en una carrera com a actor de cinema, que finalment també el va portar a la direcció.[3][4] Es va casar i es va divorciar quatre vegades i va tenir quatre fills. El seu primer matrimoni va ser amb Aharona Melkind, amb qui va tenir una filla, Amalia[5] i un fill, Avner. La seva segona dona va ser l'actriu Caroline Langford,[6] filla de Barry Langford. Van tenir un fill junts, Lior. D'una relació amb Augusta Neumann, va tenir una filla, Assia.[2] La seva tercera dona va ser l'actriu Smadar Kilchinsky.[7] El 1999, la seva quarta dona, l'artista ceràmica Vered Tandler Dayyan, va fer un documental sobre ell, titulat Living, Període.[8] El març de 2009, Dayyan va ser acusat de consum de drogues i de colpejar la seva xicota. Arran d'una condemna anterior per tinença de drogues, va rebre una condemna suspesa i 200 hores de treball comunitari com a part d'un acord de culpabilitat. Dayyan va admetre en aquell moment que estava en possessió de cocaïna per ús personal.[9] El novembre de 2009, Dayyan va patir un atac cardíac massiu i es va sotmetre a una angioplàstia a l'hospital Ichilov de Tel-Aviv.[10] Dayyan va morir l'1 de maig de 2014 a la seva casa de Tel-Aviv. Els informes dels mitjans van assenyalar els seus problemes de salut i els seus problemes amb el consum de drogues.[11][12] CarreraActorEl 1967, Dayyan es va establir com a actor de cinema i icona israelià a Hu Halach B'Sadot, l'adaptació de Yossi Milo de la novel·la i obra de teatre de Moshe Shamir amb aquest nom.[13] quell any, va aparèixer a Scouting Patrol de Micha Shagrir, sobre combatents d'elit en un missió per capturar el comandant d'un esquadró de fedaíns.[14] El 1969 Dayyan va protagonitzar la pel·lícula estatunidenca Passeig per l'amor i la mort, ambientada a la França medieval i dirigida per John Huston, on interpreta al costat de la filla d'Huston, Anjelica.[15] Va retratar Giora Geter, propietària d'un pub de Tel-Aviv la vida del qual s'enfonsa, a Into the Night d'Eitan Green.[14] El 1984, Dayyan va tenir un paper secundari com a presoner a Me'Ahorei Hasoragim d'Uri Barbash, descrita com una fita important en el cinema polític israelià.[14] Altres crèdits d'actuació inclouen Mivtsa Yonatan, sobre l'atac israelià a Entebbe, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Dayyan és l’ajudant de Yoni Netanyahu, interpretat per Yehoram Gaon.[14] Dayyan va interpretar el paper principal del psicòleg Reuven Dagan a la sèrie de televisió BeTipul, que es va publicar durant dues temporades a la televisió israeliana (2005 i 2008). La sèrie va ser adaptada més tard per al mercat nord-americà per HBO amb el nom In Treatment amb Gabriel Byrne al paper principal.[10] El 2008 Dayyan havia actuat en unes 50 pel·lícules i episodis de sèries de televisió.[16] DireccióDayyan va dirigir 16 pel·lícules.[16] El 1976 va dirigir Giv'at Halfon Eina Ona, una comèdia sobre un grup de reservistas militars a la Península del Sinaí. El 1992, va escriure i dirigir Ha-Chayim Al-Pi Agfa, retratant la vida en un pub de Tel-Aviv. La pel·lícula va ser nominada a l'Ós d'Or al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín i va guanyar una Menció Honorífica.[17] El 1999, va ser membre del jurat al 49è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[18] Premis i reconeixementsDayyan va guanyar el premi de l'Acadèmia Israeliana com a millor actor per Mr. Baum.[15] El 1998, va rebre un premi per a la seva trajectòria al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem. El seu paper a Time of Favor va ser aclamat per la crítica israeliana com el seu millor paper de pantalla de la seva carrera.[15] Filmografia seleccionada
Galeria d'imatges
Referències
|