|
Arthur Erdélyi
Vida i obraArthur Diamand era fill d'Ignác Diamand, qui va morir quan ell era nen i, posteriorment, va adoptar el cognom del seu padrastre: Edérlyi.[1] Va fer tota la seva escolarització, primària i secundària, a la seva vila natal de Budapest des de 1914 fins a 1926.[2] Degut a les limitacions imposades als jueus pels estudis universitaris, es va traslladar a Moràvia, per a fer els estudis universitaris d'enginyeria a la universitat tecnològica de Brno, la qual va abandonar el 1928 sense graduar-se.[3] El 1930 va iniciar la recerca en matemàtiques i el 1938 va sotmetre una col·lecció dels seus articles publicats a la universitat alemanys de Praga per a obtenir el títol de doctor que li va ser concedit sense dificultats.[4] Sota circumstàncies normals, hagués seguit una carrera docent a Txecoslovàquia, però la invasió nazi del seu país, el feu fugir de les persecucions antisemites i, gràcies a Edmund Whittaker, va aconseguir una plaça docent a la universitat d'Edimburg el 1939.[5] A Edimburg es va casar amb la escriptora i poetessa Eva Neuburg-Griffel, també exiliada austríaca.[6] Durant el seu període a Edimburg (1939-1949) va participar en la comunitat musical de la ciutat, ja que tocava prou bé la viola i el violí, i es va interessar per la geologia, afició que va portar a tots els llocs on va estar com Califòrnia o Austràlia fent llargues excursions per les seves muntanyes.[7] El 1949, l'Institut Tecnològic de Califòrnia li va proposar fer-se càrrec del projecte d'editar els manuscrits de Harry Bateman,[8] i es va traslladar a Pasadena on va ser professor titular a Caltech. Fruit del seu treball editorial i d'altres matemàtics associats al projecte Bateman, es van editar les monumentals obres:[9]
El 1963, en rebre una invitació de la universitat d'Edimburg, va retornar a la que ell considerava la seva universitat per ocupar una càtedra de matemàtiques.[10] Amb el seu vigor i coneixements va redreçar un departament que havia estat deprimit els darrers anys, des de la desaparició de Whittaker.[11] Va morir a Edimburg el 1977. Els coneixements de matemàtiques d'Erdélyi eren enciclopèdics, sobre qualsevol tema podia parlar amb autoritat, coneixia la bibliografia més rellevant i sovint ho acompanyava d'anècdotes sobre la seva experiència personal.[12] A part dels llibres abans citats del projecte Bateman, va ser l'autor de dos influents llibres: Asymptotic expansions (1955) i Operational calculus and generalized functions (1962).[13] A més, va publicar gairebé dos centenars d'articles científics.[14] Les seves aportacions més originals van ser en els camps de les funcions especials,[15] de la teoria de les pertorbacions singulars,[16] de l'anàlisi asimptòtica[17] i de les equacions diferencials parcials singulars.[18] D'especial rellevància van ser els seus treballs en expansions asimptòtiques[19] en la generalització de la integral de Riemann-Liouville, l'avui conegut com operador d'Erdélyi-Kober.[20] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
