Arp Schnitger

Arp Schnitger

Es suposa que aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix.
Biografia
Naixement	Arp Snitker 2 juliol 1648 Brake (Alemanya)
Mort	28 juliol 1719 (71 anys) Neuenfelde (Hamburg)
Sepultura	Neuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E / 53.520824°N,9.811041°E / 53.520824; 9.811041 Sant Pancraci de Neenfeld
Activitat
Camp de treball	Orgue, música religiosa, fabricació d'instruments musicals i art
Ocupació	Orguener
Obra
Obres destacables (1673) Schnitger organ in St. Cosmae (en) (1688) Arp Schnitger organ in St. Pankratius church in Hamburg-Neuenfelde (en) (1693) Schnitger organ of St. Jacobi Hamburg (en)
Família
Cònjuge	Gertrud Otte (1665–1707) Anna Elisabeth Dieckman
Fills	Arp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina
Pares	Arp Schnitger sènior (1610/15–1680) Katharina
Parents	Berendt Snitke (avi)
Signatura
Lloc web	arp-schnitger-gesellschaft.de…

Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,^[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.

És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.^[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s'alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.

Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.

Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l'acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.^[3]

El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).^[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.^[4]

El canvi de moda amb el romanticisme, incendis i guerres van ser les tres causes de la disparició d'una llarga part dels més de 170 orgues de Schnitger. Només una treintena van sobreviure.^[5]

Any	Lloc	Església	Imatge	Manuale	Registres	Notes
1668–1675/1688	Stade	Església de Cosme i Damià		III M/P	42	Va col·laborar amb l'orguener Berendt Hus i acabar la seva obra. La caixa I 35 registres (dels quals vuit només parcialment), l'organista i compositor Vincent Lübeck va començar en aquesta parròquia i des de llavors només va voler tocar amb orgues Schniger[6] . Restaurat 1972-75 per Jürgen Ahend
1680	Hamburg (avui a Cappel)	Església de l'antic monestir de Joan		II/P	30	Desmantellat el 1813 i transferit el 1816 cap a l'església de Pere i Paul a Cappel (Baixa Saxònia), caixa i 18 registres de Schnitger, restaurat 1976–77 per Rudolf von Beckerath
1686	Bergstedt	Església evangèlica		I	8	Caixa i uns registres de Schnitger
1685–1687	Steinkirchen	Església de Nicolau i Mart		II/P	28	Caixa i uns registres de Schnitger
1683–1688	Neuenfelde	Església de Pancraç		II/P	34	Caixa i 18 registres originals
1686–1688/1691–1692	Norden	Església de Ludger		III/P	46	Caixa i 13 registres de Schnitger, i 8 registres més grans incorporats per Schnitger
1691–1692	Groningen	Església de Martí		III/P	39	Caixa del pedal, la caixa i 6 registres de Schnitger avui III/P/52
1689–1693	Hamburg	Església de Jaume (Hamburg)		IV/P	60	43 registres originals i uns registres més grans incorporat per Schnitger, 1990-93 restaurat per Jürgen Ahrend
1693	Eutin	Castell d'Eutin		II/P		Caixa de Schnitger, I/9
1697–1698	Golzwarden (Brake)	Església de Bartomeu		II/P	20	Caixa original; avui II/P/22
1701	Moreira da Maia (Portugal)	Monestir del Salvador		II	12	Caixa i 11 registres originals, restaurats el 2000–01 per Georg Jann
1707–1708	Ochsenwerder	Església de Pancraç de Roma		II/P	30	Caixa i uns 5 a 11 registres originals; avui II/P/24; orgue nou de Rudolf von Beckerath (1966) que va conservar els registres de Schnitger
1709	Jork	Església de Maties			3	Caixa i uns 3 registres originals, restaurats i incorporats a l'orgue nou d'Alfred Führer de 1982[7]

• Arp Schnitger - Lloc web oficial
• Coordes, Hans-Werner. «Mapa amb tots els orgues (conservats i desapareguts) de Schnitger». [Consulta: 1r juny 2019].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arp Schnitger