L'apiteràpia moderna, específicament l'ús terapèutic del verí d'abella, va ser iniciat pel metge austríac Philip Terc, a l'article publicat el 1888: "Ueber eine merkwürdige Beziehung des Bienenstichs zum Rheumatismus" (Informe sobre una connexió peculiar entre les picades d'abella i el reumatisme).[8]
La seva popularitat més recent en l'àmbit de la medicina alternativa s'atribueix al metge hongarès Bodog F. Beck, que va encunyar el terme apiteràpia ("apitherapy'') el 1935,[9] i a l'apicultor nord-americà Charles Mraz (1905-1999) qui la va promoure a la segona meitat del segle XX.[10]
Riscos i efectes adversos
El tractament amb verí d'abella causa amb freqüència efectes adversos[11] i l'exposició freqüent al verí també pot provocar artropatia.[12] En persones sensibles, els compostos del verí poden actuar com a al·lèrgens, causant un espectre de reaccions al·lèrgiques que poden variar des d'inflamació local lleu a reaccions sistèmiques greus, xoc anafilàctic o fins i tot la mort.[13]
L'apiteràpia coneguda com a "acupuntura amb abelles vives" és "insegura i desaconsellable", segons els investigadors que van estudiar el cas de la mort d'una dona de 55 anys que va morir el març del 2018, després de rebre aquest tractament[13] i patir un episodi anafilàctic greu al què el professional d'apiteràpia no va respondre administrant adrenalina.[14] Tot i que la pacient va poder ser estabilitzada pel personal de l'ambulància camí a l'hospital, aquesta va morir setmanes més tard per les complicacions mèdiques que van resultar en una insuficiència orgànica múltiple.[15]
↑ «Pharmacological Alternatives for the Treatment of Neurodegenerative Disorders: Wasp and Bee Venoms and Their Components as New Neuroactive Tools» (en anglès). Toxins, 7, 8, 2015, pàg. 3179–3209. 10.3390/toxins7083179262952584549745.
↑ «Risk Associated with Bee Venom Therapy: A Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). PLOS ONE, 10, 5, 21-05-2015. 10.1371/journal.pone.0126971259964934440710.
↑ «Beekeeper's Arthropathy» (en anglès). The Journal of Rheumatology, 26, 12, 1999, pàg. 2684–2690. 10.1016/j.reuma.2018.02.01229530760 [Consulta: 24 març 2018].
