Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antoine-Louis Barye

Plantilla:Infotaula personaAntoine-Louis Barye
Imatge
Retrat de Barye per Leon Bonnat
Biografia
NaixementAntoine Louis Barye
24 setembre 1795 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1875 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 49 Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, escultor, fonedor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtEscultura
MovimentRomanticisme- realisme
AlumnesClovis-Edmond Masson, Gustave Mohler, Alfred Barye, Émile Guillemin, Louis Vidal, Charles Valton i Alfred Dubucand Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FillsAlfred Barye Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 juny 1875funeral (Saint-Paul-Saint-Louis (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7833 Modifica el valor a Wikidata
Thésée et le Minotaure, museu del Louvre.
Cocodril devorant un antilop Walters Art Museum.

Antoine Louis Barye (París, 24 de setembre de 1795 - 25 de juny de 1875), fou un escultor del romanticisme i realisme francès.

Biografia

Fill d'un orfebre, al taller del seu pare va adquirir el gust pel detall. Va ser a més a més deixeble de François Joseph Bosio i Antoine-Jean Gros, va ingressar a la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts el 1818. Va tenir una foneria pròpia per realitzar les seves obres utilitzant tècniques molt avançades al seu temps. Va ser professor del Museu d'Història de París i va tenir Auguste Rodin com a alumne. Va treballar gairebé sempre el bronze, destacant les seves escultures d'animals en lluita, per als que prenia apunts realitzats a la Ménagerie, el zoològic del Jardí de les Plantes, a París. Encara que el seu material favorit va ser el bronze, també va esculpir en pedra uns grups escultòrics pel Louvre com La Pau, Força, Guerra i Orde.[1]

Estil

Barye va ser un dels primers i més representatius exemples del naturalisme. Al mateix temps, va recollir el gust romàntic pels paisatges exòtics, plasmant bèsties salvatges amb fortes escenes d'afrontament com el Tigre devorant un gavial que va presentar al Saló de 1831 va tenir una molt favorable crítica.

El rei li va encarregar el 1833 una escultura per al Jardí de les Teuleries, Barye va realitzar el Lleó amb serp com al·legoria de la monarquia aixafant la insurrecció (tres anys després dels disturbis de 1830). Aquesta obra va ser unànimement acceptada i Alfred de Musset va comentar sobre seu: «El lleó de bronze del Sr. Barye fa por, com la natura. Quina força i quina veritat! El lleó rugeix, i se senten els xiulets de la serp...»

L'estil animalístic de Barye es va suavitzar des de 1843, sense perdre el vigor va realitzar grups com Teso i el Minotaure amb una gran energia i moviment.

Referències

  1. Historia Universal del Arte (1984) p.1258

Bibliografia

  • DDAA. Historia Universal del Arte:volumen IX (en castellà). Madrid, SARPE, 1984. ISBN 84-7291-597-2. 
  • Poletti, Michel; Richarme, Alain. Barye - Catalogue raisonné des sculptures (en francès). París, Edition Gallimard, 2000. ISBN 84-7291-597-2. 
  • Poletti, Michel. Monsieur Barye: Univers du Bronze (en francès). París, Edition Acatos, 2002. ISBN 84-7291-597-2. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9