Antoine-Jean Gros

Antoine-Jean Gros

Biografia
Naixement	16 març 1771 París
Mort	25 juny 1835 (64 anys) Meudon (França)
Causa de mort	suïcidi, ofegament
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 25 Grave of Antoine Jean Gros (en)
Formació	Col·legi de les Quatre Nacions École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Universitat de París
Activitat
Lloc de treball	París (1801–1835) Milà (–1801) Gènova París
Ocupació	pintor, artista visual
Membre de	Institut de França Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Gènere	Pintura d'història
Moviment	Neoclassicisme i Prerromanticisme
Professors	Jacques-Louis David
Alumnes	Charles Philippe Auguste de Larivière, Paul Huet, Joseph Beaume, Léon Riesener, Adolphe Roger, Charles Müller, Louis Felix Leullier, Théophile Langlois de Chèvreville, Henri Frédéric Schopin, Louis Léopold Robert, Joseph Francois Désiré Thierry i Charles Philipon
Influències	Peter Paul Rubens
Obra
Obres destacables (1796) Bonaparte at the Pont d'Arcole (en) (1801) The Battle of Nazareth (en) (1802) Bonaparte, Premier Consul (en)
Altres
Títol	Baró (1824–)
Cònjuge	Augustine Dufresne
Pares	Jean-Antoine Gros   i Pierrette-Madeleine-Cécile Durand
Premis
(1828)  Oficial de la Legió d'Honor (1819)  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel

Baron Antoine-Jean Gros (16 de març de 1771 – 25 de juny de 1835), també conegut com a Jean-Antoine Gros, va ser un pintor de temes històrics neoclàssic.

Nasqué a París, el seu pare era un pintor de miniatures i li va ensenyar aquest ofici. Cap a 1785 Gros, entrà a l'estudi del pintor Jacques-Louis David.

Després de la mort del seu pare, el 1791, Gros va competir per guanyar un grand prix («gran preu») en art però sense tenir èxit. En aquella època, per recomanació de l'École des Beaux Arts, Gros va pintar retrats dels membres de la Convenció Nacional, però disgustat del rumb que prenia la Revolució, el 1793, marxà a Itàlia

Treballa a Gènova fent gran quantitat de miniaturs. Va conéixer Joséphine de Beauharnais. La seguí a Milà on el va rebre el marit d'ella, Napoleó Bonaparte.

El 15 de novembre de 1796, Gros estava present amb l'exèrcit a la batalla d'Arcola quan Bonaparte plantà la bandera tricolor al pont d'Arcola. Gros en va fer un quadre. Bonaparte el va fer inspecteur aux revues, cosa que permetia a Gros seguir l'exèrcit i el 1797 el va nominar per la comissió encarregada de seleccionar el botí que ha d'enriquir el museu del Louvre.

El 1799, Gros tornà a París. El 1802, va rebre un premi pel dels consuls francesos pel seu esbòs titulat Combat de Natzaret (actualment al Museu de les Arts de Nantes).^[1]

Va obtenir el títol de Baró l'any 1808.

El 25 de juny de 1835 Gros va ser trobat, ofegat, a la vora del riu Sena, a Meudon, prop de Sèvres amb un paper a la seva roba on deïa que s'havia suïcidat.

Imatge	Títol	Data	Dimensions	Col·lecció
	Madame Pasteur	1795-1796		Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
	Retrat de Madame Bruyère	1796	79 × 65 cm	Bristol City Museum and Art Gallery
	Bonaparte al pont d'Arcole	1796	130 × 94 cm	Palau de Versalles
	La mort de Timòfanes	1798	44.4 × 57.6 cm	The Louvre
	Retrat de Christine Boyer	ca. 1800	214 × 134 cm	Louvre
	Combat de Natzaret	1801	136.1 x 196.4 cm	Museu de les Arts de Nantes
	Safo a Lèucada	1801	122 × 100 cm	Musée Baron Gérard, Bayeux
	Bonaparte, primer cònsol	1802	205 × 127 cm	Musée de la Légion d'honneur
	Bonaparte visitant els empestats de Jaffa	1804	715 × 523 cm	The Louvre
	Batalla d'Abukir, 25 de juliol de 1799	1806	578 × 968 cm	Palau de Versalles
	Napoleó al camp de batalla d'Eylau	1807	104.9 × 145.1 cm	The Louvre Arxivat 2023-12-15 a Wayback Machine.
	Retrat de Pierre Zimmermann	1808	118.5 × 91 cm	Palau de Versalles
	La Batalla de les Piràmides	1810	389 × 311 cm	Palau de Versalles
	Napoleó accepta la rendició de Madrid, 4 de desembre de 1808	1810	361 × 500 cm	Museu Carnavalet
	El cavall de Mustapha Pascha	ca. 1810	89 × 175 cm	Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
	Retrat del segon tinent Charles Legrand	ca. 1810
	Apoteosi de Santa Genoveva	1811-1824		Panthéon de Paris
	Carles V rebut per Francesc I a l'abadia de Saint-Denis	1812		Louvre
	Retrat ecuestre de Joachim Murat	1812	89 × 175 cm	Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
	Els acomiadaments de Lluís XVIII partint del Palau de les Teuleries en la nit del 20 de març de 1815	1817	405 × 525 cm	Palau de Versalles
	Embarcament de la Duquesa d'Angoulême a Paulhac	1819	326 × 504 cm	Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
	Jean-Antoine Chaptal, comte de Chanteloup	1824		Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
	Hèrcules i Diomedes	1835
	Pierre-Antoine-Noël-Bruno, comte de Daru	primer quart de segle xix		Palau de Versalles

• Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
• Chu, Petra ten-Doesschate. (2006). Nineteenth-Century European Art. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall. pp. 126–127. ISBN 0-13-188643-6

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine-Jean Gros

• Artworks by Antoine Jean Gros