Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Antara

Infotaula d'instrument musicalAntara
Tipusopen raft panpipes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.112.11 Modifica el valor a Wikidata
L'antara en l'art peruà.

L'antara (en llengua quítxua) o andarita (en llengua castellana) és el mot utilitzat pels quítxues del Perú per a anomenar un instrument similar al siku o flauta de pan. L'antara és feta amb senill, talment com una "zampoña" petita o un "rondador" equatorià, però que se’n diferencia pel fet que està constituïda per una sola filera de canyes —en un nombre menor— disposades en escala, adequadament afinades i fixades entre elles amb fil. Es coneix al Perú des dels inicis de l'era cristiana.[1]

Cultures precolombines

És un important instrument musical precolombí de les cultures paracas i nazca, amb una antiguitat de 2.500 anys o més. En els vestigis de la cultura nazca, es troben antares de ceràmica cromàtiques. Els exemplars distribuïts per molts museus del Perú i del món mostren el gran acabat que aconseguien els nazques, no solament en la ceràmica sinó també en les escales musicals. Les antares de Nazca tenen 8, 9, 10 o 11 notes diferents. Podem assenyalar els nazques com els més músics més avançats de tota Amèrica en el seu temps.

S'han dut a terme diverses recerques sobre aquest tema, que han fet importants musicòlegs estrangers i peruans com: Charles Mead (1924), Raoul i Marguerite d'Harcourt (1925), Carlos Vega (1932), Mariano Béjar Pacheco (1935), Andrés Sas Orchassal (1938-1939), Robert Murrell Stevenson (1959), Alberto Rossel Castro (1960), César Bolaños (1980-1988), Américo València Chacón (1982), Miguel Oblitas Bustamante (1984-2009), Arturo Ruiz del Pou (1992), Giuseppe Orefici (1999), Anna Gruczinska (2001), Milano Trejo i Carlos Mansilla (2006).

Referències

  1. Schechter, John M. «Antara». The New Grove Dictionary of Musical Instrument, 03-08-2015, pàg. 62.

Vegeu també

Bibliografia

  • Antara. Vol. 1: 481-485. Anteq. Vol. 1: 485-486. Ayarachi. Vol 1: 903-905. Pusa. Pusamorenos. Vol XX: 1023-1024. Siku. Sikuris. Vol. 10: 1010-1014. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Caracas-Madrid. 1994-2002.
  • "La antara". Folclore. Arte, cultura y sociedad. Revista del Centro Universitario de Folclore: 301-313. Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Lima 2007.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9