Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amplada

Un paral·lelogra mostrant els noms de les seves dimensions, llargària, amplària, i alt o altura.

L'amplada o amplària és la dimensió menor de les figures planes, la dimensió major corresponent és la llargària. A l'espai, és una de les tres dimensions possibles-en geometria euclidiana - d'un volum: llarg, ample i alt, sent l'ample la menor dimensió horitzontal, el llarg la major horitzontal i alt la vertical. Com que és una referència relativa, només s'utilitza en llenguatge col·loquial.

A la vida quotidiana, les dimensions de tot allò que té una part frontal (un moble, un electrodomèstic, un equip informàtic, etc.), es solen especificar amb: amplària, alçària i fondària (ample x alt x profund), que són una definició intrínseca a la posició relativa de l'observador, encara que òbviament totes siguin el mateix: unitats de longitud.

Per exemple, en aquest context, es parla de l'amplada dels prestatges i de l'amplària d'un moble com una mesura que defineix la superfície frontal visible d'un espai-eix per a la descripció de les tres dimensions.

En objectes multidimensionals, sovint el concepte d'amplada d'un eix longitudinal s'utilitza per distingir sense ambigüitat entre aquests eixos. En general s'agafa la longitud més curta, però si un objecte (tal com el veu l'observador) té una superfície frontal important (la part frontal d'un moble, d'un equip de HIFI, etc..), s'agafa la mida horitzontal d'aquest frontal encara que sigui més petita que l'alçada.

En ciències, com ara Geometria o Física, els volums es descriuen respecte a eixos ortogonals (XYZ), polars, o altres sistemes de referència més objectius. En simulació 3D:

  • El color vermell representa l'eix de les X.
  • A Normal Maps (un sistema que simula superfícies de detall mitjançant colors) la base blava representa un valor de 0. La X (± 1) representa el color Vermell i el verd que representa la Y (± 1) donen els valors d'elevació (RGB).

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9