Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda:
«
Fóra igualment raonable discutir sobre si és la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si és la utilitat o la despesa de producció allò que determina el valor
»
El seu llibre, Principles of Economics (1890) desenvolupà les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producció en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi troben Arthur Cecil Pigou i Irving Fisher.
Obres
Mr Jevons's Theory of Political Economy, 1872.
A Note on Jevons, 1874, Academy.
The Economics of Industry, amb Mary Paley Marshall, 1879.
The Pure Theory of Foreign Trade, 1879.
The Pure Theory of Domestic Values, 1879.
The Present Position of Economics, 1885.
Remedies for Fluctuations of General Prices, 1887, a Contemporary Review
Principles of Economics: an introductory text, 1890.
Some Aspects of Competition", 1891, a Report of British Association for Advancement of Science.
Elements of the Economic of Industry, 1892.
The Poor Law in Relation to State-Aided Pensions, 1892, EJ
On Rent, 1893, EJ.
The Old Generation of Economists and the New, 1897, QJE.
Mechanical and Biological Analogies in Economics, 1898, EJ.
Distribution and Exchange, 1898, EJ.
A Plea for the Creation of a Curriculum in Economics and Associated Branches of Political Science, 1902.
The Social Possibilities of Economic Chivalry, 1907, EJ.
National Taxation After the War, 1917, a Dawson, editor, After-War Problems.