Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alfred Marshall

Plantilla:Infotaula personaAlfred Marshall
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1842 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMarshall House, Cambridge (en) Tradueix (1886–1924) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt John's College, Cambridge
Merchant Taylors' School
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia, economia i economia neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College, Bristol (en) Tradueix
Universitat de Cambridge
Universitat d'Oxford
Universitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesArthur Cecil Pigou i John Maynard Keynes and Friedrich Hayek (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralArthur Cecil Pigou Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Paley Marshall (1877–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 5935486 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 184213 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps. Estudià a la universitat de Cambridge, on destacà per la seva aptitud en matemàtiques. El 1868 esdevingué professor d'economia política a Cambridge, i el 1879 es casà amb Mary Paley Marshall.

Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda:

« Fóra igualment raonable discutir sobre si és la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si és la utilitat o la despesa de producció allò que determina el valor »

El seu llibre, Principles of Economics (1890) desenvolupà les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producció en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi troben Arthur Cecil Pigou i Irving Fisher.

Obres

Elements of economics of industry, 1892
  • Mr Jevons's Theory of Political Economy, 1872.
  • A Note on Jevons, 1874, Academy.
  • The Economics of Industry, amb Mary Paley Marshall, 1879.
  • The Pure Theory of Foreign Trade, 1879.
  • The Pure Theory of Domestic Values, 1879.
  • The Present Position of Economics, 1885.
  • Remedies for Fluctuations of General Prices, 1887, a Contemporary Review
  • Principles of Economics: an introductory text, 1890.
  • Some Aspects of Competition", 1891, a Report of British Association for Advancement of Science.
  • Elements of the Economic of Industry, 1892.
  • The Poor Law in Relation to State-Aided Pensions, 1892, EJ
  • On Rent, 1893, EJ.
  • The Old Generation of Economists and the New, 1897, QJE.
  • Mechanical and Biological Analogies in Economics, 1898, EJ.
  • Distribution and Exchange, 1898, EJ.
  • A Plea for the Creation of a Curriculum in Economics and Associated Branches of Political Science, 1902.
  • The Social Possibilities of Economic Chivalry, 1907, EJ.
  • National Taxation After the War, 1917, a Dawson, editor, After-War Problems.
  • Industry and Trade, 1919.
  • Money, Credit and Commerce, 1923.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9