Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alashan

Plantilla:Infotaula indretAlashan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada
reserva natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlxa Left Banner (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 50′ N, 105° 57′ E / 38.83°N,105.95°E / 38.83; 105.95
Característiques
Altitud3.556 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió50 (amplada) × 200 (longitud) km
Superfície67.710,6 m² Modifica el valor a Wikidata
La regió del bucle d'Ordos, amb les muntanyes a l'esquerra del riu Groc
Les parts altes tenen boscos i praderes.

L'altiplà d'Alashan (escrit també Alaschan, mongol Agaghshan, Alaghshan o muntanyes Helan) és un altiplà de la Xina i Mongòlia[1] que té una superfície de 673.400 km². És semidesèrtic. Es troba entre l'altiplà tibetà al sud i el desert del Gobi al nord. A l'est es troba el desert d'Ordos. Al nord, a la part sud de Mongòlia, arriba fins al desert fred del Gobi i fins a les muntanyes Altai o Gobi Altai. Al nord-est es troba Qilian. La major part de la regió es troba al Kansu a la Xina.[2]

Les estivacions corren de nord a sud paral·lels al riu Groc que flueix al nord a la secció del meandre dels Ordos.[3] El riu és majoritàriament a l'est de les muntanyes, però al nord travessa sense fer un congost important i flueix pel costat oest. A l'oest es troba el desert de Tengger, mentre que a l'est hi ha una zona de regadiu al costat del riu Groc, on es troben les ciutats de Yinchuan i Shizuishan,[4] una mica més a l'est de les quals es troba la porció del desert Mu Us. Al nord es troba la ciutat de Wuhai, de Mongolia Interior.[5]

Consisteix en valls desèrtiques i muntanyes baixes. El clima és àrid. Una mica de pluja a l'estiu fa posar el desert verd. Hi ha abundant vida animal d'ases salvatges, antílops i altres, i lleopards i ossos bruns; també hi ha rèptils i alguns petits mamífers. El Parc Nacional del Gran Gobi al sud de Mongòlia ha estat nominat com a reserva de la biosfera.[6]

Referències

  1. Yeung, Yue-man; Shen, Jianfa. Developing China's West: A Critical Path to Balanced National Development (en anglès). Chinese University Press, 2004, p. 403. ISBN 978-962-996-157-2. 
  2. Gaudemer, Y.; Tapponnier, P.; Meyer, B.; Peltzer, G.; Shunmin, Guo «Partitioning of crustal slip between linked, active faults in the eastern Qilian Shan, and evidence for a major seismic gap, the ‘Tianzhu gap', on the western Haiyuan Fault, Gansu (China)» (en anglès). Geophysical Journal International, 120, 3, 3-1995, pàg. 599–645. DOI: 10.1111/j.1365-246X.1995.tb01842.x.
  3. Liang, Kuan; Sun, Changbin; Ma, Baoqi; Tian, Qinjian; Li, Dewen «Investigation of the Yellow River buried fault in the Wuhai basin, northwestern Ordos Block, China, using deep/shallow seismic reflection and drilling techniques» (en anglès). Journal of Asian Earth Sciences, 163, 01-09-2018, pàg. 54–69. DOI: 10.1016/j.jseaes.2018.05.025. ISSN: 1367-9120.
  4. Li, Peiyue; Qian, Hui; Wu, Jianhua «Conjunctive use of groundwater and surface water to reduce soil salinization in the Yinchuan Plain, North-West China» (en anglès). International Journal of Water Resources Development, 34, 3, 04-05-2018, pàg. 337–353. DOI: 10.1080/07900627.2018.1443059. ISSN: 0790-0627.
  5. Yu, Chen. Environmental Crisis in Rapidly Developing Ningxia, Inner Mongolia, and Shaanxi (en anglès). Brill, 2011, p. 151–161. ISBN 978-90-04-21688-4. 
  6. Bedunah, Donald J.; Schmidt, Sabine M. «Pastoralism and Protected Area Management in Mongolia's Gobi Gurvansaikhan National Park» (en anglès). Development and Change, 35, 1, 1-2004, pàg. 167–191. DOI: 10.1111/j.1467-7660.2004.00347.x. ISSN: 0012-155X.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9