Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aiguille de Bionnassay

Plantilla:Infotaula indretAiguille de Bionnassay
Imatge
L'aiguille de Bionnassay (centre), i l'aiguille du Goûter (esquerra)
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
EpònimBionnassay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deFrontera entre França i Itàlia
drainage divide between the Adriatic and Mediterranean seas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSaint-Gervais-les-Bains (França) i Courmayeur (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlta Savoia (Roine-Alps) França França
Vall d'Aosta Itàlia Itàlia
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 50′ 09″ N, 6° 49′ 05″ E / 45.8358°N,6.8181°E / 45.8358; 6.8181
SerraladaMassís del Mont Blanc, Alps de Graies
Característiques
Altitud4.052 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència164 m
Isolament1,8 km Modifica el valor a Wikidata

L'aiguille de Bionnassay és una muntanya del massís del Mont Blanc, als Alps, de 4.052 msnm.[1][2][3][4]

Geografia

El cim es troba a la línia fronterera entre el departament de l'alta Savoia a la regió de Roine-Alps a França, i la regió autònoma de la vall d'Aosta a Itàlia. El punt culminant dista uns quatre quilòmetres a l'oest del cim del Mont Blanc.

Per l'est és veïna del dôme du Goûter de 4.304 msnm i situat a 1,8 quilòmetres, i el piton des Italiens de 4.002 msnm. Es connecta amb els seus cims pel coll de Bionassay (3.888 m). La seva prominència és de 164 metres, mesurada respecte d'aquest últim.

L'aresta sud connecta els dômes du Miage mitjançant el coll du Miage (3.367 msnm), on se situa el refugi Durier (3.369 msnm).

L'agulla està envoltada de glaceres per totes bandes. La cara nord està composta principalment per gel i algunes roques emergents, acabant-se a la glacera de Bionnassay, la qual finalitza a la val Montjoie. Aquesta glacera és visible en el curs del trajecte del tramvia del Mont Blanc.

Al sud, en territori italià, hi ha la glacera de Bionnassay italiana, que s'uneix a la glacera del Miage i després acaba el seu curs a val Veny.

Cap al sud-est hi ha la glacera du Dôme, que també s'uneix a la glacera du Miage.

Segons la SOIUSA, l'aiguille de Bionnassay es classifica:

Alpinisme

Vessant italià de la val Veny.
L'aiguille de Bionnassay des del refugi de Tête Rousse

Història

Fou vençuda per primera vegada el 28 de juliol de 1865 pels anglesos E. N. Buxton, Florence Crauford Grove i Reginald S. McDonald, amb el guies Jean Pierre Cachat i Michel Payot, pel vessant nord-oest.

La primera per l'aresta sud fou conquerida el 13 de juliol de 1888 per G. Gruber amb Kaspar Maurer i Andreas Jaun.

La primera ascensió hivernal va ser assolida el 20 de març de 1929 per Armand Charlet i Roger Frison-Roche, i el mateix dia per H. Hoerlin, Erwin Schneider i H. Schroeder.

Rutes

Via normal o aresta sud

La via d'ascens més fàcil (PD) és la cresta sud, al vessant italià, sortint del refugi Durier (3.369 msnm).

Vessant nord-oest

AD amb pendents de 55°. Via clàssica de la primera ascensió. S'inicia al refugi de Tête Rousse (3.167 msnm).

Aresta nord-est

PD. Pel vessant italià. Inici al refugi Gonella (3.071 msnm).

Encadenament

La via normal actual, per l'aresta sud, molt freqüentada, pot precedir-se de la travessa dels dômes de Miage (amb nit al refugi Durier), i continuar-se fins al Mont Blanc pel piton des Italiens i el dôme du Goûter, seguint fins al mont Maudit i el Mont Blanc du Tacul per arribar a l'aiguille du Midi en l'anomenada «ruta dels tres Mont Blanc»

Notes i referències

  1. «Aiguille de Bionnassay» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  2. «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  3. «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  4. «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9