Des del punt de vista de la diplomàcia italiana, a començaments del segle xxi, s'havia quedat pendent de regular un punt sobre el traçat de la frontera francoitaliana a la cimera del Mont Blanc[3]
La frontera marítima entre ambdós estats és situada a la mar Mediterrània i és més complexa perquè Còrsega es troba de fet al golf de Gènova. Una frontera separa Còrsega de la península italiana però no de la Sardenya a través de l'Estret de Bonifacio. El 21 de març de 2015 es va ratificar a Caen un acord entre els governs francès i italià que modificava l'àrea de sobirania de la zona econòmica exclusiva.[4][5] Com a conseqüència d'aquest acord internacional, els mars al nord de la Sardenya esdevingueren francesos,[6] amb la conseqüent adquisició dels drets de pesca i explotació geològica i minaire successivament a l'aprovació del parlament italià.[7][8]
L'entitat i les conseqüències d'aquest tractat van romandre desconegudes fins al gener de 2016 després de la presa de vaixells de pesca italians[9] per part del govern de França[10][11] i la conseqüent impugnació del tractat per part del sector de la pesca.[12] Posteriorment França va demanar les seves disculpes formals a Itàlia admetent el "desafortunat error",[13] ja que l'acord encara no estava ratificat pel parlament italià i, per tant, era nul.[8]
Passos fronterers
La frontera francoitaliana és muntanyosa. Els punts de pas per carretera entre ambdós estats són inclosos en aquesta llista exhaustiva (les carreteres són llistades de nord a sud):
Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia sosté i administra una zona d'ocupació italiana a França en el moment de l'armistici del 24 de juny de 1940 (armistici franco-italià signat a la vila Incisa, prop de Roma) i després es va estendre des l'11 de novembre de 1942. Els alemanys van ocupar la zona italiana des de 1943, i el territori va ser finalment alliberat per França entre 1944 i finals d'abril de 1945.
La frontera fou modificada pel Tractat de París en 1947, quan França es va annexar Tenda i A Briga. Aquesta annexió va ser aprovada pels habitants per plebiscit per una gran majoria.[14] Després de 1947, s'han aportat algunes solucions variades a alguns punts que restaven en litigi:[15]
En tres zones en disputa, la demarcació s'ha efectuat amb retard, després d'un acord informal entre els dos estats interessats:
El 1962 han estat demarcat el sector de Clos des Morts, al nord-est del mont Chaberton, i als voltants de l'Auriveta;
Només en 1989 va ser demarcat el sector dels llacs Colle Longue, que ara són part de la ciutat francesa de Isola tot i que són al vessant oriental de la cadena alpina;
Al sector del Mont Cenis, un litigi sobre una àrea molt petita (un camí i dues pastures) s'estableix per un intercanvi de cartes datades del 28 d'abril 1964 que no pretenen una altra cosa ser "interpretatives" del Tractat de París;
Finalment a Las Clavieras, es procedeix a una rectificació de fronteres degudament, mitjançant intercanvi de cartes de data 28 de setembre de 1967, però els tràmits eficaços són diferits fins a 1973 la(demarcació es va dur a terme l'any 1975).[16][17]
↑Llevat de les notes més precises, la informació sobre les modificacions fetes després de 1947 són de Luc Thévenon, Bornages et bornes, Le cas de Colle Longue, commune d'Isola, espace contesté (1947-1989), a Histoires d'une frontière mencionat en bibliografia, p. 155-156 principalment.
Histoires d'une frontière - 150e anniversaire de l'annexion du Comté de Nice à la France, Actes du Colloque de Puget-Théniers 9-11 octobre 2009 coédition Roudoule, écomusée en terre gavotte - Amont, Association Montagne et Patrimoine - ADTRB, ISBN 2-9520869-7-4