ca Agostino Casaroli

Agostino Casaroli
	(1986)
Biografia
Naixement	24 novembre 1914 ; Castel San Giovanni (Itàlia)
Mort	9 juny 1998 (83 anys); Roma
Cardenal secretari d'estat
	1r juliol 1979 – 1r desembre 1990 ; ← Jean-Marie Villot – Angelo Sodano →
Cardenal
	30 juny 1979 –
Arquebisbe de Cartago
	4 juliol 1967 –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica ; Universitat Pontifícia Lateranense
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1967–), prevere catòlic de ritu romà (1937–), diplomàtic
Consagració	16 de juliol de 1967; per Pau VI
Proclamació cardenalícia	30 de juny de 1979; per Joan Pau II; Cardenal prevere dels Santi XII Apòstoli
Altres ocupacions	Cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina
Premis
	(1988) Grand Cross of the Order of Adolphe of Nassau (en) ; (1977) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana ;
	Pro Fide et Justitia

Agostino Casaroli (Castel San Giovanni, Itàlia, 24 de novembre de 1914 - Roma, 9 de juny de 1998) va ser un cardenal de la Santa Església Romana, Secretari d'Estat de la Santa Seu entre 1979 i 1990.

Biografia

Ordenat sacerdot a la diòcesi de Plasencia (Itàlia) el 1937, col·laborà en organismes de la cúria vaticana fins que fou nomenat arquebisbe titular de Cartagena, el 4 de juliol de 1967.

Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l'Europa de l'Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d'Afers Extraordinaris (1967), amb l'objectiu de millorar la situació de l'Església Catòlica sota règims comunistes.

El 28 d'abril de 1979 el papa Joan Pau II el va nomenar cardenal i secretari d'estat del Vaticà, càrrec que ocuparia fins al 1990. El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l'Església. El 1985 fou nomenat cardenal bisbe.

Carlo Felice Casula (a cura di), Agostino Casaroli, Il martirio della pazienza. La Santa Sede e i paesi comunisti (1963-1989), Einaudi, Torino 2000;

Alberto Melloni (a cura di), Il filo sottile. L'Ostpolitik vaticana di Agostino Casaroli, a cura di Alberto Melloni, il Mulino Bologna

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agostino Casaroli