Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Prefecte

Per a altres significats, vegeu «Prefecte (desambiguació)».
Infotaula de càrrec políticPrefecte
Jurisdiccióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Prefecte francès

A l'antiga Roma

Prefecte (en llatí praefectus) era un títol que es donava a diversos funcionaris, nomenats, no per elecció del poble, sinó per delegació d'algun magistrat, perquè exercís certes funcions especials. El praefectus no estava inclòs a les llistes de magistrats, encara que en determinats casos podia utilitzar la insígnia de magistrat.[1]

En l'actualitat

Un prefecte és una autoritat descendent de la línia nacional del govern. Regeix els assumptes d'ordre intern i de seguretat interna, en l'àmbit territorial a què és designat. Protegeix els interessos de la nació davant la possibilitat de desordre i anarquia de les autoritats municipals.

Els prefectes normalment es troben en països unitaris (no federats) i són els que duen la veu del govern cap a l'interior de les poblacions. Tenen sota el seu comandament als subprefectes, governadors o tinents governadors. En alguns casos el nom de prefecte canvia a intendent.

Quan en un país unitari, una de les seves províncies adquireix autonomia o independència, la figura del prefecte és reemplaçada per un delegat del govern nacional. Els països unitaris apliquen, per tant, el sistema prefectural i el sistema municipal.

En els països federats la figura del prefecte és reemplaçada per un governador electe per vot popular, que no té vincle de dependència del govern nacional. Les autoritats de la línia prefectural són normalment designats a confiança del president de la República o cap de la monarquia

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Praefectus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 9 maig 2022].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9