Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Afroamericans de l'Equador

Infotaula grup humàAfroequatorians
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total1.700.000-2.000.000
Llenguacastellà
Religiócristianisme
Grups relacionatsAfrollatinoamericans, equatorians
Geografia
EstatEquador Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Província d'Esmeraldas, Valle del Chota, Província d'Imbabura, Quito, Guayaquil

Els Afroamericans de l'Equador o els Afroequatorians són els descendents dels esclaus negreafricans que van ser portats pels espanyols a l'actual estat de l'Equador. Aquests representen un 10% de la població equatoriana.

L'Equador té una població aproximada d'2.000.000 afroequatorians. La cultura afroequatoriana es troba sobretot a la zona de la costa del nord-oest de l'Estat. Els afroamericans són majoritaris (un 70% de la població) a la província d'Esmeraldas i al Valle del Chota, de la Província d'Imbabura. També són significatius a Quito i a Guayaquil. El que és més conegut fóra de les fronteres equatorianes sobre els afroequatorians és la música marimba.

Història

Gran part dels afroamericans equatorians descendeixen dels supervivnts de les naus negreres que van naufragar a la costa nord de l'Equador i a la costa sur de Colòmbia, entre el segle xvii i el segle xviii. Aquests van organitzar les seves pròpies comunitats al marge dels indígenes i dels colonitzadors espanyols. Es van ubicar a la zona d'Esmeraldas i els seus voltants i posteriorment han emigrat cap a altres zones. Aquests eren lliures.

Un altre percentatge important d'afroequatorians prové dels esclaus que hi havia als latifundis de la costa i la serra, que van obtenir la llibertat a la dècada del 1860. Ambdós grups, els lliberts d'Esmeraldas i els esclaus de la resta del país, normalment provenien de l'Àfrica Occidental i tenen cognoms espanyols dels seus antics amos o cognoms africans hispanitzats.

A finals del segle xix i a principis del segle xx també hi ha una entrada de població d'origen africà, durant la construcció del ferrocarril entre Durán i Quito, els quals van ser contractats com a obrers de la construcció pel govern d'Eloy Alfaro. Aquests provenien de Jamaica. Aquests van constituir una minoria d'immigrants i foren els primers que es van organitzar sota les ideologies del moviment obrer a l'Equador (eren sobretot anarquistes). Es caracteritzen pels seus cognoms anglosaxons i actualment estan assimilats totalent a les ciutats.

Cultura i religió

L'aspecte més visible i conegut de la cultura afroequatoriana és la música. Per una banda hi ha la música negra de la província d'Esmeraldas. A aquí es va desenvolupar i conservar la música característica de les comunitats afrodescendents de la zona que es caracteritza sobretot per l'ús de la marimba i tambors.

Per una altra banda hi ha les comunitats negres del Valle del Chota, a la serra nord, a la frontera entre les províncies d'Imbabura i de Carchi, zona en la qual es va desenvolupar l'estil musical conegut com a Bomba del Chota, en el que els principals instruments són la guitarra i els tambors.

Els dos tipus de música són molt diferents, ja que la primera és més evidentment afroamericana, mentre que la segona té més influències indígenes i mestisses.

Respecte a la religió, els rastres dels cultes africans no són presents a l'Equador. No s'ha produït un sincretisme religiós com a Cuba o Brasil. Però, de totes maneres, la missa esmeraldenya té uns trets específics, ja que incorpora música i cants d'origen afroamericà.

Alguns poetes afroequatorians destacats són Nelson Estupiñán Bass i Antonio Preciado.

Afroequatorians notables

Referències

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9