|
Kwintis
Els kwinti són un poble negre cimarrón, descendents d'esclaus africans fugitius, que viuen a l'interior boscós de Surinam a la vora del riu Coppename, i el terme homònim per la seva llengua, que té menys de 300 parlants.[2] El seu idioma és un crioll basat en anglès amb neerlandès, portuguès i altres influències. És similar a les llengües parlades pels cimarrons aluku i paramaccans,[3] i es va escindir del Sranan tongo a mitjans del segle xviii.[4] Els kwinti tenien una població de 300 efectius el 2014[1] i s'havien adherit a l'Església Moraviana.[5] VilesEls Kwinti són minoria en les següents viles:[9] HistòriaHi ha dos possibles orígens del poble Kwinti. Un relat oral menciona l'aixecament d'esclaus de Berbice de 1763 a Guyana, l'altre esmenta una plantació al districte de Para.[10] La tribu inicialment va ser dirigida per Boku que va morir el 1765.[11] Boku va ser succeït per Kofi, que es diu que era germà de Boni.[12] La tribu era coneguda des de principis del segle xviii i hi havia hagut diverses incursions en plantacions realitzades pels Kwinti.[13] El 19 de setembre de 1762, els holandesos van signar un tractat de pau amb els saramaka.[14] El 1769, els matawai es van escindir dels saramaka, i va demanar al Govern armes contra els Kwinti que havien assaltat la plantació d'Onoribo el novembre de 1766.[13] Durant finals del segle xviii, la tribu va ser atacada moltes vegades pels Matawai o pels colons.[15] En la dècada de 1850,[11] els kwintis havien fet un tractat de pau amb el granman Matawai, i es va establir entre els matawai a Boven Saramacca.[16] Actualment hi ha dos pobles habitats per les dues tribus.[17] Una altra part de la tribu, establerta al riu Coppename on van fundar Coppencrisie (cristians de Coppename). Més tard, el poble es va abandonar i es van establir a de Bitagron i Kaaimanston.[18] Durant el segle xix la tribu gairebé no s'esmenten fins que es signa un tractat de pau amb el govern surinam el 1887.[15] El tractat va nomenar Alamun com a capità i no com a granman. El tractat li dona control sobre els Kwinti que viuen al llarg del riu Coppename, els Kwinti que viuen al riu Saramacca van romandre sota l'autoritat dels matawai.[19] El 1894, la zona del control es va delimitar al voltant de Bitagron i Kaaimanston,[19] a causa de les concessions de fusta i balatá properes. També es va instal·lar un posthouder (titular del lloc) per representar el govern.[20] Fins a principis del segle xx, solia haver-hi una pista que connectava ambdues parts, però va caure en desús i va ser ocupada per la selva.[8] El 1970, quan el govern holandès va organitzar una gira ben publicada amb les cinc nacions cimarrons del Surinam a Ghana i altres països africans, els Kwinti no van ser convidats.[21] El 1978 Matheus Cornells Marcus va ser nomenat capità cap de Bitagron.[22] El 1987, durant la Guerra Civil de Surinam, Bitagron va ser parcialment destruïda durant els combats amb el Jungle Commando.[23] Més tard els altres pobles van ser aïllats del món exterior per Tucajana Amazonas.[22] Els altres pobles es trobaven al territori matawai i sota el control de Lavanti Agubaka, que estava aliada amb els Tucajana Amazones. El 30 de setembre de 1989, els Kwinti van anunciar que ja no reconeixien Lavanti i van exigir un "granman" per a la seva nació.[22] El 2002, André Mathias va ser el primer cap de tribu governar com a "granman" sobre tots els pobles, excepte aquells en què els Kwinti eren minoritaris;[24] va morir el 2018.[25] Remon Clemens fou nomenat granman el 2020.[26] ReligióLa religió tradicional dels marrons és el Winti. A la zona compartida amb els Matawai, la Germandat de Moràvia havia tingut un gran èxit després que Johannes King, un Matawai, es convertís en el seu primer missioner cimarró.[27] L'església de Moràvia va operar una missió a Kaaimanston,[28] i, a la dècada de 1920, l 'Església catòlica va iniciar activitats missioneres a la zona de Coppename.[29] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||
