|
Adolfo Gil y Morte
Adolfo Gil y Morte (Soneixa, 30 de juliol de 1860 - València, 7 de gener de 1929) fou un metge i polític valencià. Va exercir diversos càrrecs en el plànol acadèmic i polític, fomentant la cultura i la recerca a València. BiografiaEl 1880 es llicencià en medicina i ciències a la Universitat de València. Es va doctorar en medicina en 1881. En 1882 va obtenir la plaça de professor clínic de la Facultat de Medicina d'aquesta universitat, i va aconseguir la càtedra de fisiologia en 1889. Es va dedicar a l'estudi de les malalties intratoràciques, entre elles la tuberculosi.[1] Va ser president del Col·legi de Metges de València entre 1898 i 1904, i de la Reial Acadèmia de Medicina de València entre 1915 i 1916. L'1 de juny de 1912, en crear-se a València el primer dispensari antituberculós del País Valencià, en va ser nomenat director. Durant la Primera Guerra Mundial va pertànyer al Comitè Permanent Internacional d'Assegurances Socials.[1][2] En presidir la primera gestió de l'Institut Mèdic Valencià entre 1898 i 1904, va tenir la tasca d'assegurar les bases per a una institució que s'enfoqués al creixement de la recerca científica en pro del País Valencià. La seva gestió va deixar com a herència l'estructuració de la institució i la fixació d'objectius clars i normes de funcionament.[3] En política milità en el Partit Republicà Centralista de Nicolás Salmerón, del que en fou cap fins que ingressà a Unió Republicana, proper al moderat El Mercantil Valenciano. El 1892 fou escollit membre de la Diputació de València pel districte de Xiva de Bunyol - Carlet. Posteriorment va ser membre del Congrés dels Diputats, a les eleccions generals espanyoles de 1903, per la circumscripció de Sueca, i les eleccions generals espanyoles de 1907, per la de València (aquest cop dins el PURA). Va renunciar a l'escó el 16 de juny de 1908 i va ser substituït per Fèlix Azzati i Descalci.[4] En 1908, arran de l'escissió del moviment republicà entre blasquistes i salmeronians es va adherir al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, obtenint novament escó de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1918, una altra vegada per Sueca.[5][6] DistincionsGil y Morte, a més d'haver exercit diversos càrrecs polítics i d'adreça en diferents camps, va ser guardonat en 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de València.[7] D'altra banda, en el seu honor, l'Ajuntament de València té registrada una fundació sense finalitat de lucre amb el nom Gil y Morte,[8] que té per objectiu fonamental el foment de la recerca científica i l'arrelament cultural a València. Això no obstant, en 2011 s'obrí un període d'informació prèvia en relació amb l'inici del procediment de regularització o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil y Morte.[9] Obres
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
