La seua ideologia es basava en el blasquisme i s'anomenava autonomista per a diferenciar-se orgànicament del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.[2] En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Església i l'Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional.[1] S'oposaven als sectors escindits dels blasquisme, com els sorianistes,[1][11] qui donaven suport a la Solidaritat Catalana i amb tingueren enfrontaments armats.[12] En l'etapa liderada per Azzati, van oposar-se a les associacions valencianistes alineats amb el carlisme i el sorianisme.[12] A finals de la dècada del 1910, el partit es fa més permeable al valencianisme, amb l'alcalde Faustí Valentín demanant l'ensenyament del valencià,[12] fins que Azzati provocà la seua dimissió.[13][12]
↑Cal, Enric Ucelay da. La historia en el 95. Marcial Pons, 1996. ISBN 978-84-87827-25-9. «Con el cambio de siglo ocupa su puesto el abogado Fernando Gasset . ... El modelo municipalista de Gasset, bastante parecido al blasquista aunque sin su pasión ni su influencia cultural, terminaría, igual que éste, desbordado por los ...»
↑Cucó, Alfons; Blasco. El pensament valencianista (1969-1939). Antologia. Edicions de la Magrana, 1992. «Discurs d'Azzati: […]Primera distancia que nos separa del nacionalismo valencianista es la de la oficialidad de la lengua, pues mientras dicha agrupación (valencianista) propugna por la difusión de nuestro dialecto en las escuelas, en el hogar, en la vida pública,[…]nosotros abogamos por el predominio, entiéndase bien, por el predominio de la lengua castellana»
