Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Acta Diurna

Acta Diurna és un terme en llatí que podria traduir-se com a arxiu diari propi de l'Antiga Roma. Eren les minutes quotidianes dels negocis públics i d'esdeveniments socials i polítics.

L'any 69 aC, Juli Cèsar va ordenar que les obres diàries del Senat (acta diurna, commentaria Senatus) fossin fetes públiques. Després Cèsar August va prohibir-ne la publicació, encara que les accions del Senat van continuar sent registrades i es podien llegir amb una autorització especial.

També hi va haver anotacions públiques (acta diurna urbis, 'minutes diàries de la ciutat') dels esdeveniments de les assemblees populars i els tribunals i també dels naixements, morts, matrimonis i divorcis. Tot plegat constituïa una gaseta diària, prototip dels moderns diaris.

Les Actae es diferenciaven dels Annales (que es van interrompre l'any 133 aC) en què en aquests últims només es registraven els assumptes majors i més importants, mentre que en les Acta es registraven els fets ocorreguts de menor importància. La seva publicació va continuar fins a la transferència de la seu de l'Imperi a Constantinoble. Avui dia, no queda cap fragment original.

Referències

Bibliografia

  • Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Wikisource.
  • Petroni, El Satiricón, Pierre Grimal, prefaci de Jean Dutourd, Livre de Poche, 1960
  • André Chastagnol, «Mélanges de l'Ecole française de Rome. Antiquité», t. 99, no 2,1987, p. 905-919 (llegir en línia)
  • Leclerc, Donis Journaux chez els Romains (1838); Renssen, De Diurnis aliisque Romanorum Actis (1857); Hübner, De Senatus Populique Romani Actis (1860); Gaston Boissier, Tacitus and other Roman Studies (Eng. trans., W. G. Hutchison, 1906), pàg. 197-229.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9