|
Óliver Laxe
En els XII Premis Gaudí, Laxe guanyà el Premi a la millor pel·lícula estrangera amb O que arde (2019), una cinta molt particular que explica una història tràgica a Galícia: la dels incendis provocats. Un piròman i un bomber units pel foc que arrasa els boscos, patrimoni imprescindible de la vida i la cultura del país.[3] TrajectòriaFill de pares gallecs, va néixer a París el 1982,[4] i va tornar amb ells a un poble de Lugo el 1988. Després dels seus primers estudis a La Corunya es va traslladar a Barcelona per a estudiar cinema a la Universitat Pompeu Fabra. La seva filmografia comença a Londres, on al costat d'Enrique Aguilar va rodar el curtmetratge E as chemineas decidieron escapar (2006). Més tard va viatjar a Tànger on va rodar els curtmetratges Suona una trompeta, ahora veo otra cara (2007) i París #1, amb els quals va obtenir diversos premis en certàmens cinematogràfics. Allà creà el projecte Dao Byed, un taller cinematogràfic per a infants pobres del Magrib. D'aquesta experiència sorgí el seu primer llargmetratge Todos vós sodes capitáns (2009).[4] Més tard va rodar el llargmetratge Mimosas. Es va estrenar l'any 2016 al Festival de Canes alçant-se amb el Gran Premi de la Setmana de la Crítica.[4] Laxe apareix com a actor en algunes de les seves pel·lícules com en Todos vós sodes capitáns, així com a Moussem les morts (de Vincent Li Port i Jean-Baptiste Alazard, 2010). FilmografiaCom a director
Com a actor
PremisFestival de Canes
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
