Églantine
Églantine és una comèdia dramàtica francesa dirigida per Jean-Claude Brialy el 1972. La història està ambientada al final del segle xix buscant en els seus propis records d'una infància feliç, passada al poble de Chambellay a l'Anjou amb els seus avis. Narra les vacances d'un jove estudiant de secundària d'una bona família amb la seva amant i somrient àvia.[1] SinopsiAl voltant de 1890, Leopold, un jove home de classe mitjana d'una família burgesa, va arribar per a les seves grans vacances a la seva àvia Églantine. Troba l'ambient càlid que tant estima. Tota la família hi és: el seu pare, la seva mare, els seus oncles, però sobretot Pauline, la seva cosina preferida. Els dies passen a mesura que avança l'estiu i la dolçor de la vida el fa oblidar la universitat. Però la temporada s'acaba i s'acosta la tornada a classe. En un matí fred, Leopold s'assabenta de la mort de la seva estimada àvia.[2] Repartiment
PremisFou guardonada amb la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1972.[3] Fou la primera pel·lícula recompensada amb el prix Jean Le Duc per la qualitat del seu guió.[4] Referències
|