Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ènnec I López

Plantilla:Infotaula personaÈnnec I López
Biografia
Naixement1010 ↔ 1028 Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1076 Modifica el valor a Wikidata
1r Senyor de Biscaia
1043 – 1076 – Llop Iníguez → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEzquerra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGarcia Sanxes III de Pamplona
Sanç Garcés IV de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor de Biscaia (1043–1076) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Haro Modifica el valor a Wikidata
CònjugeToda Ortiz Modifica el valor a Wikidata
FillsOrti Enekoitz, Llop Iníguez Modifica el valor a Wikidata
PareLope Velásquez Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia. Va exercir la sobirania de Biscaia segons consta en inscripcions de 1017 i 1020: "Comes Enneco Lopiz Vizcayensis". Va gaudir a temporades la prefectura del comtat de .

L'any 1040 Ènnec I López és nomenat primer senyor de Biscaia governant la Biscaia nuclear (sense les Encartaciones ni el Duranguesat), exercint el càrrec en diferents etapes. També figura como a tinent d'Àlaba en 1030 i Durango en 1051. En 1063 rebé el senyoriu de Nájera. En 1076, amb la mort de Sanç IV de Pamplona i la invasió de Pamplona per Castella, com a senyor de Nàjera es declara vassall del rei de Castella.[1] La Rioja i Biscaia queden sota la influència castellana i el govern de Nájera va passar al comte García Ordóñez, marit d'Urraca de Navarra, germana de Garcia Sanxes III de Pamplona, mentre que Ènnec va recuperar el senyoriu de Biscaia.

En 1076 va comprar unes cases a San Román de Cameros. Dona com a pagament "8 vaques parides i destetades i 20 sous de plata". El seu cunyat Ximeno Fortunión, tercer senyor dels Cameros i governador de Meltria, signà com a testimoni[2]

En 1053 Íñigo i la seva esposa Toda Ortiz, donaren al monestir de San Juan de la Peña el castell i església del Gaztelugatxe[3] i algunes heretats a Bermeo.

Referències

  1. Garcia de Cortazar i Montero, 1984, p. 31.
  2. Ubieto Arteta, Antonio (1976), Cartulario de San Millán, p. 409, Valencia.
  3. «Gaztelugatxe». Ajuntament de Bermeo. [Consulta: 14 agost 2019].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9