Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Àcid maleic

No s'ha de confondre amb àcid màlic o àcid malònic.
Infotaula de compost químicÀcid maleic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular116,010959 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolinhibidor enzimàtic Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₄O₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=CC(=O)O)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

OC(=O)\C=C/C(O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió130,5 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid maleic, àcid Z-butenedioic o àcid cis-butenedioic és un compost orgànic, concretament un àcid dicarboxílic (molècula amb dos grups carboxil). Altres noms pels quals se’l coneix són àcid malènic, àcid maleinic i àcid toxílic. L'àcid maleic és l'isòmer cis de l'àcid butenedioic, mentre que l'àcid fumàric és l'isòmer trans.

Propietats físiques

Les propietats físiques de l'àcid maleic són molt diferents de les de l'àcid fumàric. L'àcid maleic és una molècula menys estable que el fumàric. La diferència en calor de combustió és de 22,7 kJ/mol. Làcid maleic és soluble en aigua, mentre que l'àcid fumàric no ho és pas. El punt de fusió de l'àcid maleic (131-139 °C) és també molt inferior de la de l'àcid fumàric (287 °C). Ambdues propietats de l'àcid maleic poden ser explicades tenint en compte els ponts d'hidrogen intramoleculars[1] que tenen lloc gràcies a les interaccions intermoleculars.

Síntesi

En la indústria, l'àcid maleic és derivat de l'anhídrid maleic per hidròlisi. L'anhídrid maleic és produït a partir del benzè o del butà en un procés d'oxidació. Reaccions:

  • Isomerització. L'àcid maleic i l'àcid fumàric no poden ser interconvertits normalment perquè la rotació al voltant d'un doble enllaç carboni-carboni no és energèticament favorable. Al laboratori, la conversió del cis isòmer al trans isòmer és possible per l'aplicació de llum i una petita quantitat de bromina.[2] La llum converteix la bromina elemental en una bromina radical, que s'uneix a l'alquè en una reacció d'addició de radical i s'obté un radical bromo-alquè; i ara la rotació de l'enllaç simple és possible. Els radicals de bromina es recombinen i es forma l'àcid fumàric.

Un altre mètode (utilitzat com una demostració a classe), l'àcid maleic és transformat a àcid fumàric pel procés d'escalfar l'àcid maleic en una solució d'àcid M-hidroclòric. L'addició reversible de H+ condueix a la rotació lliure de l'enllaç C-C central i la formació d'àcid fumàric més estable i menys soluble. En indústria, l'àcid fumàric també és produït a partir de l'àcid maleic per isomerització catalítica amb àcids minerals, bromats o tiourea. Gràcies a la gran diferència en la solubilitat en aigua la purificació de l'àcid fumàric és més fàcil

  • L'àcid maleic és una matèria primera industrial per a la producció d'àcid glioxílic per ozonòlisi.[3]
  • L'àcid maleic es converteix en anhídrid maleic per deshidratació, i en àcid succínic per hidrogenació (etanol/palladium sobre carbó[4]). Aquest reacciona amb clorur de tionil o clorur de fòsfor (V) per donar el clorur d'àcid maleic (no és possible aïllar el mono clorur d'àcid).
  • L'àcid maleic és un reactiu en moltes reaccions Diels-Alder

Maleat

L'ió maleat és la forma ionitzada de l'àcid maleic. L'ió maleat és útil en bioquímica com a inhibidor de reaccions de la transaminasa. Els èsters de l'àcid maleic són anomenats també maleats, per exemple el maleat de dimetil.

Referències

  1. M. N. G James, G. J. B Williams (1974). "A Refinement of the Crystal Structure of Maleic Acid". Acta Crystallographica B30 (5): 1249–1275. doi:10.1107/S0567740874004626.«Enllaç».
  2. «Cis/trans Isomerization of Maleic Acid». Arxivat de l'original el 2005-11-27. [Consulta: 15 desembre 2009].Light isomerization experiment (from the University of Regensburg, with video)
  3. DSM glyoxylic acid production «Enllaç». Arxivat de l'original el 2005-11-30. [Consulta: 15 desembre 2009].
  4. Catalytic Hydrogenation of Maleic Acid at Moderate Pressures A Laboratory Demonstration Kwesi Amoa 1948 Journal of Chemical Education • Vol. 84 No. 12 desembre 2007

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9