|
Arabidopsis thaliana
L'arabidopsis (Arabidopsis thaliana),[1] és una planta amb flors de mida petita de la família de les brassicàcies,[2] la mateixa família botànica que la col i la mostassa. També s'ha recollit la variant lingüística arabidopsi.[1] DescripcióÉs una planta herbàcia anual i rarament biennal que fa fins a 20–25 cm d'alt. Les fulles formen una roseta a la base de la planta i també té unes poques fulles en la tija florífera. Les fulles basals són verdes i lleugerament porpres, de 1,5–5 cm de llarg i 2–10 mm d'ample, amb el marge d'enter a serrat; les fulles de la tija són més petites, sense pecíol (sèssils), normalment amb el marge net. Les fulles són cobertes per pèls petits unicel·lulars (anomenats tricomes). Les flors fan 3 mm de diàmetre, disposades en inflorescències simples (corimbe); la seva estructura és la típica de les brassicàcies. El fruit n'és una síliqua de 5–20 mm de llarg que té 20–30 llavors.[3][4][5][6] Les arrels són d'estructura simple, amb una única arrel primària que creix verticalment cap avall; més tard produeix arrels laterals més petites. Aquestes arrels formen interaccions amb bacteris de la rizosfera com Bacillus megaterium.[7] Aquesta planta pot completar tot el seu cicle vital en unes sis setmanes. La tija central florífera creix en unes tres setmanes des de la germinació, i les flors de manera natural s'autopol·linitzen. En el laboratori, Arabidopsis pot créixer dins plaques o tests sota llum fluorescent o en hivernacle.[8] DistribucióÉs nadiua d'Europa, Àsia, i nord-oest d'Àfrica.[9] És una planta anual de primavera amb un cicle vital relativament curt. Estudis genètics, publicats l'any 2011, mostren que Arabidopsis thaliana presenta la major diversitat genètica a la península Ibèrica, on existeix des de fa molts anys, i la menor a Àsia central, on és present només des de la fi de la darrera glaciació.[10] Importància científicaÉs un dels organismes model per a l'estudi de les ciències relacionades amb les plantes, incloent-hi la genètica, el desenvolupament i el fototropisme. Té un paper tan important en les ciències agràries com el tenen el ratolí i la mosca del vinagre en la biologia humana. El seu genoma és bastant curt, només 157 Mbp (parell de megabases), i durant molt de temps es va pensar que era el més curt d'entre totes les plantes amb flors,[11] però actualment se sap que els genomes més curts pertanyen a unes plantes carnívores del gènere Genlisea, ordre Lamiales, amb Genlisea margaretae, amb un genoma de mida 63,4 Mbp;[12] Arabidopsis va ser el primer genoma de planta seqüenciat. Referències
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
