Italian

italiano
Parlat en	Itàlia e 29 autres païses
Region	Euròpa del Sud
Locutors	70 milions
Tipologia	SVO [1] Sillabica
Classificacion lingüistica
Lengas indoeuropèas Lengas romanicas Lengas italodalmatas Lengas italoromanicas[1] Italian
Estatut oficial
Oficial de	Itàlia Soïssa Sant Marin Vatican Regional Eslovènia (Pirano, Capodistria, Ancarano e Isola d'Istria) Croàcia (Istria) Union Europèa
Acadèmia	Accademia della Crusca (de facto)
Estatut de conservacion
Atudat EXExtinct (Atudat) Menaçat CRCritically endangered (En dangièr critic) SESeverely endangered (En dangièr sevèr) DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu) VUVulnerable (Vulnerable) Segur NENot Endangered (Non en dangièr) ICHEL Red Book: Not Endangered Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond
Còdis lingüistics
ISO 639-1	it
ISO 639-2	ita
ISO 639-3	ita
Ethnologue	ita
Glottolog	ital1282
Linguasphere	51-AAA-q
ASCL	2401
IETF	it
Mòstra Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme Articolo 1 Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spirito di fratellanza.
Mapa

L'italian (autonim: italiano, AFI: [itaˈljano]^[2]) es una lenga romanica, apartenent a la familha indoeuropèa.

A la diferéncia de la màger part de las autras lengas romanicas, l'italian consèrva lo contrast del latin entre de consonantas simplas e consonantes duplicadas. Coma dins la màger part de lengas romanicas, l'accent es distintiu. Entre las lengas romanicas, l'italian es lo mens divergent del latin, amb lo sarde.^[3][4][5][6]

Nascut durant l'Edat Mejana, l'italian es basat sus la lenga toscana arcaïca^[7] —en particular sul dialècte florentin—, e es quicòm d'intermediari entre las divèrsas lengas de la peninsula Italica. Son desvolopament foguèt tanben influenciat per los autres dialèctes italians e per las lengas germanicas dels envasidors pòst-romans.

Se distinguisson dos grops clarament diferenciats, desseparats per un grand faissèl d'isoglòssas, la Linha Massa-Senigallia (dicha d'un biais mens exacte «linha La Spezia-Rimini»), que correspond a la copadura de las lengas romanicas en dos grands grops: la Romania occidentala (inclusent l'italian septentrional) e la Romania orientala (inclusent l'italian centromeridional e de l'extrèm sud).^[8]

Lo nòrd-italian o italian septentrional

• Grop galloitalic (una error frequenta es de confondre lo galloitalic amb tot lo nòrd-italian)
  • piemontés
  • ligur (inclús lo monegasc e lo roiasc)
  • lombard (insubre e orobic)
  • emilian-romanhòl (emilian e romanhòl)
• Grop venèt
  • venèt
  • istriòta (de classificacion dificila e controversiada)

L'Italian centromeridional:

• Lo toscan, recampa mantun parlars de Toscana e integra, en mai, lo còrs.
  • toscan florentin, promogut per Dante al sègle XIII, constituís la basa normalizada de la lenga oficiala italiana.
  • Lo còrs (corsu) qu'es vengut una lenga per elaboracion, mas derivada del toscan, amb d'influéncias liguras e un substrat ancian pròche del sarde: parlat en Corsega mas tanben al nòrd de Sardenha (variantas gallurese e sassarese).
  • Romanesco contemporani, dialècte toscan parlat dins lo Laci a costat del romanesco classic, eritat de l'Edat Mejana.
• Italian central, parlat dins las regions d'Ómbria, de Laci, de las Marchas e dels abruces. Se distinguisson nombroses parlars seguent las regions: lo laziale a Roma e a l'entorn, lo romanesco classic aital coma lo ciocaro de Frosinone dins la part meridionala de Laci. L' ombrian (o umbro) en Ómbria; lo marchigiano qu'engloba los parlars de las Marchas (d'Ancona, de Fabriano, de Macerata, de Fermo e de Camerino); l' abrucés occidental e l' abrucés adriatic parlat dins los abruces.
• Italian meridional, parlat dins las regions de Campània, de Molise, de Polha, de Basilicata aital coma dins lo nòrd de Calàbria. L'italian meridional compren lo molisano, parlar de Molise.
  • Dialèctes de tipe napolitan, comprenent lo campanés (es a dire lo napolitan de Nàpols e sas variantas seguent los parçans de Campània : beneventano de Benevento, salernitano de Salèrne), lo calabrés septentrional (parlat dins lo nòrd de Calàbria), e las doas varietats de lucan (o lucanian), parlat en Basilicata aital coma dins una part de la província calabresa de Cosenza.
  • Los dialèctes apulians, emplegats dins la region de Polha e comprenent tres variantas: lo foggiano, parlat dans la província de Foggia; lo barese, dins las províncias de Bari, de Brindisi e pels parçans orientals de Basilicata; e lo tarentin, parlat dins la vila de Tarent e a l'entorn.

Grop lingüistic sicilian:

• Sicilian, ancorat dins l'illa de Sicília e devesit en dialèctes.

• Calabrés centromeridional, parlat en Calàbria interiora e devesit en dialèctes.
• Salentin emplegat en Salento, al sud de Polha. Los dialèctes apulians de transicion salentina son parlats, eles, dins las parts meridionalas de las províncias de Brindisi e de Tarent.

• Galloitalic
• Napolitan
• Sicilian

• Berloco, Fabrizio (2018). The Big Book of Italian Verbs: 900 Fully Conjugated Verbs in All Tenses. With IPA Transcription, 2nd Edition. Lengu. ISBN 978-8894034813. 
• Serianni, Luca; Castelvecchi, Alberto (1997). Italiano. Grammatica, sintassi, dubbi.. Milan: Garzanti. 
•  Sociolinguistica dell'italiano contemporaneo. Carocci. 

1. ↑ Tagliavini, Carlo (1982). Le origini delle lingue neolatine. Bologna: Patrono Ed.. 
2. ↑ «Italiano». English-Italian Collins Dictionary. Collins. [Consulta: 4 de junh de 2024]
3. ↑ «Romance languages». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 de junh de 2024]
4. ↑ Fleure, H. J.. The peoples of Europe. Рипол Классик. ISBN 9781176926981 [Consulta: 24 de junh de 2024]. 
5. ↑ «Hermathena», 1942. Archiu de l'original del 18 de septembre de 2023. [Consulta: 4 de junh de 2024]
6. ↑ Winters, Margaret E.. Historical Linguistics: A cognitive grammar introduction. John Benjamins Publishing Company. ISBN 9789027261236 [Consulta: 4 de junh de 2024]. 
7. ↑ De Mauro (1979). Storia linguistica dell'Italia unita. vol. 2. Roma-Bari: Laterza, p. 305. 
8. ↑ Pellegrini G. B, Mapa dels dialèctes d'Itàlia, edicion Pacini, Pisa, 1977.

• Portal de las lengas