Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cronista oficial de la ciudad de Barcelona

El título de cronista oficial de la ciudad de Barcelona se concede a personas relevantes de la cultura barcelonesa, por designación municipal, siempre a título personal y no por representación, con carácter honorífico, vitalicio y no remunerado.[1]​ El título es otorgado por el pleno del Ayuntamiento de Barcelona a personas que se hayan distinguido en su actividad profesional en cualquier tipo de estudios, investigaciones, publicaciones o trabajos, o divulgación sobre temas relacionados con la ciudad de Barcelona.[2]

El primer cronista oficial de la ciudad fue Víctor Balaguer, nombrado en 1852, y el último, Joan Olivé Vagué. Desde la muerte de Andreu-Avel·lí Artís en 2006, no ha habido ningún cronista oficial de Barcelona, si bien el Consistorio barcelonés propusiera el título a personalidades como Lluís Permanyer o Josep Maria Huertas Clavería, que lo rechazaron.[1]

Lista de Cronistas Oficiales de la Ciudad de Barcelona (1852-2006)

Fecha de nombramiento Cronista Oficial de la Ciudad Periodo como cronista
1852 Víctor Balaguer 1853-1901[3]
1919 Gabriel Miró 1919-1922[4]
1950 Tomás Caballé Vallado 1950-1961[5]
1952 Joaquín María de Nadal 1953-1972[6]
1952 Ricard Suñé Álvarez póstumo[7]
1972 Andreu-Avel·lí Artís 1972-2006[8]
1972 Josep Tarín Iglesias 1973-1996[9]
1973 Joan Olivé Vagué 1973-1980[10]

Referencias

  1. a b Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia (2 de julio de 2016). «Una década sin cronista oficial de Barcelona». La Vanguardia (en castellà). 
  2. «Reglament de concessió dels títols de cronista oficial de la ciutat de Barcelona [1979]». Ajuntament de Barcelona. 16 de marzo de 1979. 
  3. Víctor Balaguer i el seu temps. L'Abadia de Montserrat. 2004. ISBN 978-84-8415-584-3. 
  4. Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)». Consultado el 18 de enero de 2020. 
  5. Roig i Llop, Tomàs (2005). El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 214-215. ISBN 978-84-8415-719-9. 
  6. GEC (ed.). «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». Consultado el 18 de enero de 2020. 
  7. Theros, Xavier (28 de agosto de 2012). «Duelos milagrosos». El País (en castellà) (Madrid). ISSN 1134-6582. 
  8. Amiguet, Teresa (6 de diciembre de 2017). «Sempronio, cronista de pluma y pincel». La Vanguardia (en castellà). 
  9. «José Tarín Iglesias, periodista». El País (en castellà) (Madrid). 11 de septiembre de 1996. ISSN 1134-6582. 
  10. Permanyer, Lluís (2012). «Els cronistes oficials de Barcelona». Revista de Catalunya (Núm. 280): 59-73. 

 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9