Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Zona de Brillouin

Xarxes recíproques (dots) i la seva primera zona de Brillouin corresponent de (a) xarxa quadrada i (b) xarxa hexagonal.

En matemàtiques i en física de l'estat sòlid, la primera zona de Brillouin (BZ) és unívocament definida per una cel·la primitiva de la xarxa recíproca en el domini de freqüències. Es pot trobar a través del mateix mètode com la cel·la de Wigner-Seitz en la xarxa de Bravais. La importància de la zona de Brillouin radica en la descripció de les ones que es propaguen en un mitjà periòdic i que poden ser descrites a partir d'ones de Bloch dins de la zona de Brillouin.

El volum definit per la primera zona de Brillouin es determina prenent les superfícies a la mateixa distància entre un element de la xarxa i els seus veïns. Una altra definició és un conjunt de punts en l'espai recíproc que poden ser aconseguits sense que creuin cap pla de Bragg. Un concepte relacionat és el de zona irreductible de Brillouin, que és la primera zona de Brillouin reduïda per tot el grup de simetries que presenta la xarxa mantenint l'origen de la cel·la.

El concepte de zona de Brillouin va ser desenvolupada pel físic francès Léon Brillouin (1889-1969).

Punts crítics

Diagrama de la primera zona de Brillouin d'una estructura cara-centrada cúbica (FCC) que mostra els punts d'alta simetria.

Diversos punts d'alta simetria tenen un interès especial, són els anomenats punts crítics.[1]

Símbol Descripció
Γ Centre de la zona de Brillouin
Cub simple
M Punt mig d'una aresta
R Vèrtex
X Centre d'una cara
Centrat en la cara quadrada
K Punt mig d'una aresta que uneix dues cares hexagonals
L Centre d'una cara hexagonal
U Punt mig d'una aresta que uneix una cara hexagonal i una cara quadrada
W Vèrtex
X Centre d'una cara quadrada
Cos centrat cúbic
H Vèrtex que uneix quatre cares
N Centre d'una cara
P Vèrtex que unes tres arestes
Hexagonal
A Centrer d'una cara hexagonal
H Vèrtex
K Punt mig d'una aresta que uneix dues cares rectangulars
L Punt mig d'una aresta que uneix una cara hexagonal i una cara quadrada
M Centre d'una cara rectangular

Altres xarxes tenen diferents punts d'alta simetria. Es poden veutre en les següents il·lustracions.

Sistema triclínic tipus 1a (TRI1a) BZ.
Sistema triclínic tipus 1b (TRI1b) BZ.
Sistema triclínic tipus 2a (TRI2a) BZ.
Sistema triclínic tipus 2b (TRI2b) BZ.

Sistema monoclínic MCL(1), MCLC(5)

Sistema monoclínic (MCL) Zona de Brillouin.
Sistema monoclínic de base centrada tipus 1 (MCLC1) Zona de Brillouin.
Sistema monoclínic de base centrada tipus 2 (MCLC2) BZ.
Sistema monoclínic de base centrada tipus 3 (MCLC3) BZ.
Sistema monoclínic de base centrada tipus 4 (MCLC4) BZ.
Sistema monoclínic de base centrada tipus 5 (MCLC5) BZ.

Sistema ortoròmbic ORC(1), ORCC(1), ORCI(1), ORCF(3)

Sistema ortoròmbic simple (ORC) BZ.
Sistema ortoròmbic centrat (ORCC) BZ.
Sistema ortoròmbic de cos centrat(ORCI) BZ.
Sistema ortoròmbic de cara centrada tipus 1 (ORCF1) BZ.
Sistema ortoròmbic de cara centrada tipus 2 (ORCF2) BZ.
Sistema ortoròmbic de cara centrada tipus 3 (ORCF3) BZ.

Vegeu també

Referències

  1. Ibach, Harald; Hans Lüth. Solid-State Physics, An Introduction to Principles of Materials Science. 2a edició. Springer-Verlag, 1996. ISBN 3-540-58573-7. 

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9