Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Zona Franca de Barcelona

Plantilla:Infotaula geografia políticaZona Franca de Barcelona
Imatge
Vista de la Zona Franca des de Montjuïc
Tipuspolígon industrial, entitat territorial de geografia humana i barri administratiu de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 20′ N, 2° 08′ E / 41.33°N,2.14°E / 41.33; 2.14
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSants-Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície600 ha Modifica el valor a Wikidata

La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat. Forma part de l'àrea administrativa Zona Franca-Port del districte de Sants-Montjuïc, i a causa de la seva situació estratègica ha esdevingut un punt de confluència d’algunes de les grans infraestructures de la conurbació de Barcelona.[1]

La seva gestió està encomanada al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, i és una peça clau de l'economia de Barcelona i l'àrea industrial més gran de l'Estat, amb més de tres-centes empreses instal·lades.[2]

Hi ha un Centre d'internament d'estrangers (CIE) de l'estat espanyol del que moltes entitats han demanat el tancament per considerar que no s'hi tracten als interns correctament.[3]

Història

Segons Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, la Zona Franca de Barcelona va ser una proposta de la patronal Foment del Treball Nacional per dotar al sector industrial català dels avantatges d'eliminar els aranzels per a les indústries que s’hi instal·lessin.[4]

L'any 1915, influents personalitats del sector industrial català varen organitzar una manifestació a Barcelona per reclamar el port franc.[5] El consorci va ser creat el 1916, i l'any 1920 l'Estat espanyol va expropiar[6] la zona de la Marina que pertanyia a L'Hospitalet de Llobregat, que incloïa la punta final del riu Llobregat i el far del Llobregat, en actiu, que ara pertanyen a l'Autoritat Portuària del Port de Barcelona.

L'any 1926 va començar l'explotació industrial-comercial.[7] Inicialment, fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc.[1] Només va esdevenir realment actiu vers 1936 i la seva màxima expansió data dels anys 1960,[8] quan s'hi va crear un polígon industrial sense cap avantatge duaner.[1] L'empresa SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo) va instal·lar-hi el seu principal centre de fabricació i l'any 1967 s'hi va instal·lar el centre d'abastiments Mercabarna.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «la Zona Franca». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 gener 2023].
  2. Badenas, Víctor; Contel, Judith; Venteo Meléndrez, Daniel. Catalunya logística : Catalunya en la cadena logística global. Barcelona: Marge Books, 2011, p. 39-40. ISBN 9788492442355. 
  3. «Cientos de personas piden el cierre del centro de extranjeros de la Zona Franca». El País, 15-12-2012 [Consulta: 14 desembre 2013].
  4. Fabre, Jaume; Huertas, Josep Mª. Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics. Barcelona: La Campana, 01-10-1991, p. 124. ISBN 84-86492-60-6. 
  5. Fabre, Jaume; Huertas, Josp Mª. Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics.. Barcelona: La Campana, 01-10-1991, p. 105. ISBN 84-86491-60-6. 
  6. Castillo, Ireneu. 1001 curiositats del Baix Llobregat i l'Hospitalet. Barcelona: l'Arca, 2018, p. 171 i 172. ISBN 978-84-948364-0-4. 
  7. Carol, 2003.
  8. «Zona Franca». Barcelona: Industry Studies. Barcelona Field Studies Centre, 18-10-2017. [Consulta: 22 gener 2018].

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9