Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xoriguer (ocell)

Per a altres significats, vegeu «Xoriguer».
Infotaula de nom comúXoriguer
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Part de les espècies del gènere Falco, vegeu #Llista

Els xoriguers són una sèrie d'ocells del grup dels falcons (gènere Falco). Són fàcilment distingibles pel seu típic comportament durant la caça, en què es manté immòbil a l'aire, a una altura al voltant de 10-20 metres sobre el camp obert, com si surés, per picar des d'allà sobre la presa, normalment petits mamífers, llangardaixos o insectes de grans dimensions. En general, la resta de falcons estan més adaptats a la caça d'aus en vol.

Sovint, amb el nom de xoriguer es fa referència al xoriguer comú (Falco tinnunculus), però hi ha tota una sèrie d'ocells semblants arreu del món, que reben aquest nom.[1]

No construeixen els seus nius, sinó que fan servir els construïts per altres espècies.

Morfologia

Xoriguer
Xoriguer
Xoriguer en vol
Xoriguer en vol
Xoriguer
Xoriguer

*Són notables per tenir en general el marró com a color dominant del plomatge.

  • El plomatge dels mascles sovint difereix del de les femelles, cosa excepcional entre els falcons.
  • La femella és una mica més gran que el mascle. Això permet que una parella ocupi nínxols d'alimentació diferents a l'ample de la mateixa zona.
  • Els xoriguers són audaços i s'han adaptat bé a la presència humana, niant als edificis i caçant per carreteres principals.

Taxonomia

La major part de les espècies denominades xoriguers semblen formar un clade diferent dins els falcons, com ho suggereix la comparació de dades de seqüències d'ADN mitocondrial citocrom b (Groombridge et al., 2002) i també la morfologia.

Els més enigmàtics xoriguers són un grup de tres espècies de color predominantment gris que viuen a l'Àfrica i Madagascar. Es consideren normalment xoriguers, a causa de la seva morfologia i dels hàbits, però probablement no formen part del clade.

El xoriguer americà és l'única espècie pròpia del Nou Món. En realitat, les dades moleculars de Groombridge et al. (2002), així com les peculiaritats morfològiques (ales de color gris en els mascles i una taca negra auricular) i la biogeografia, donen suport a l'opinió que no es tracta d'un xoriguer autèntic en el sentit filogenètic, sinó que està més prop d'altres espècies de petits falcons, com ara el falcó mostatxut.

Llista

Als Països Catalans, hi habiten dues espècies d'aquest grup, el xoriguer petit (Falco naumanni) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). El falcó cama-roig, també conegut com a xoriguer cama-roig (Falco vespertinus), no es considera en general un membre del clade dels xoriguers.

Referències

  1. Juan Enrique Gómez; Merche S. Calle Aves de Fuente de Piedra. Waste Magazine, ebooks, 1 juliol 2013, p. 45–. GGKEY:X76CGY6NKW2. 
  • Groombridge, Jim J.; Jones, Carl G.; Bayes, Michelle K.; van Zyl, Anthony J.; Carrillo, José; Nichols, Richard A. & Bruford, Michael W. «A molecular phylogeny of African kestrels with reference to divergence across the Indian Ocean.». Molecular Phylogenetics and Evolution, 25, 2, 2002, pàg. 267–277. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00254-3.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9