Els xoixons orientals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a Wyoming i al límit nord-oest de Utah. Vivien a les muntanyes Rocoses quan foren visitats el 1805 per l'expedició de Lewis i Clark i adoptaren el cavall i la Cultura de les grans planúries americanes.[3]
Els xoixons orientals actualment es troben principalment assentats a la reserva índia Wind River a Wyoming, després que el seu cap Washakie signés el tractat de Fort Bridger en 1868.[4]
Idioma
Els xoixons orientals parlen el xoixon, una llengua numic central de la família lingüística uto-asteca. És parlat a la reserva índia Wind River.[1]
Bandes
Les bandes dels xoixons rebien el seu nom o bé per la seva llar geogràfica o per la seva font primària d'alimentació.
- Kuccuntikka (Guchundeka', menjadors de búfals)[2][5]
- Tukkutikka (Tukudeka, menjadors de muflons), més tard units als xoixons septentrionals[5]
- Boho'inee (Pohoini, Pohogwe, gent de l'herba de sàlvia, gent de l'artemisa)[2][5]
Comunitats i tribus contemporànies
Notables xoixons orientals
- Washakie (c. 1798–1900), cabdill i diplomàtic
Referències
- ↑ 1,0 1,1 "Shoshoni." Ethnologue. Retrieved 20 Oct 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Loether, Christopher. "Shoshones." Encyclopedia of the Great Plains. Retrieved 20 Oct 2013.
- ↑ Shimkin 308
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 "The Wind River Reservation." The Shoshone Indians. Retrieved 20 Oct 2013.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Shimkin 335
Bibliografia
,_a_Shoshoni_chief,_half-length,_seated,_holding_pipe_-_NARA_-_530875.jpg)
