Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xinxiang

No s'ha de confondre amb Xinyang, Xianyang, Xiangyang, o Xinyang.
Plantilla:Infotaula geografia políticaXinxiang
Imatge
Tipusciutat-prefectura i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 17′ 57″ N, 113° 53′ 07″ E / 35.29917°N,113.88515°E / 35.29917; 113.88515
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaHenan Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.708.191 (2010) Modifica el valor a Wikidata (688,49 hab./km²)
Geografia
Superfície8.290,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal453000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic373 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Itajaí
Sumi (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webxinxiang.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Xinxiang (xinès simplificat: 新乡; xinès tradicional: 新鄉; pinyin: Xīnxiāng; postal: Sinsiang) és una ciutat a nivell de prefectura de la província de Henan, a la República Popular de la Xina. Limita amb la capital provincial Zhengzhou al sud-oest, Kaifeng al sud-est, Hebi i Anyang al nord, Jiaozuo a l'oest i les províncies de Shanxi i Shandong al nord-oest i a l'est respectivament. La seva població total era de 6.251.929 persones segons el cens xinès del 2020.[1]

Segons l'estimació de 2018, 2.743.200 persones vivien a l'àrea urbanitzada (o metropolitana) formada per 4 districtes urbans (Weibin, Hongqi, Muye, Fenquan), el comtat de Yanjin, el comtat de Xinxiang i la ciutat de Huixian que ara han format una conurbació, ja que la ciutat s'està expandint molt ràpidament.[2]

Història

Xinxiang va ser el lloc de la batalla de Muye, on la dinastia Shang va ser enderrocada pels Zhou. Xinxiang data de la dinastia Sui (581-618) i va ser un petit centre de mercat abans de ser convertir-se en un centre industrial a la dècada de 1950. També va servir com a capital de la efímera província de Pingyuan, que va cobrir les ciutats veïnes - Anyang, Hebi, Puyang, Jiaozuo i Heze -, entre 1949 i 1952, amb el propòsit de pacificar les guerrilles nacionalistes a través d'accions militars i acceptar la rendició.

El juliol de 2021, Xinxiang es va veure durament afectada per les inundacions a Henan, que van afectar unes 470.000 persones i més de 55.000 hectàrees de terres de conreu.[3]

Geografia

Clima

Amb una temperatura mitjana anual de 14 °C, Xinxiang gaudeix d'un clima continental suau amb quatre estacions ben diferenciades.

Pol·lució

Segons un informe de 2015 de Greenpeace, Henan (la província de Xinxiang) té la contaminació atmosfèrica més severa de totes les províncies de la Xina, amb una concentració mitjana de PM2,5 de 103,3 μg/m3 (micrograms per metre cúbic).[4] L'informe va trobar que Xinxiang té el 13è aire de la ciutat més contaminat de la Xina, amb una concentració de PM2,5 de 114,6 μg/m3 (més d'11 vegades el límit de seguretat establert per l'OMS) durant el primer trimestre de 2015. L'empresa suïssa IQAir va informar que Xinxiang va patir una concentració mitjana de PM2,5 de 51,5 μg/m3 el 2020, ocupant el lloc 31 a la Xina[5] i el 89 al món.[6]

Referències

  1. «China:Hénán-Henan province» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2023].
  2. «China: Hénán (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics, Charts and Map». [Consulta: 26 novembre 2021].
  3. «Flood toll rises in central China, as tens of thousands evacuated» (en anglès), 22-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-12. [Consulta: 11 agost 2021].
  4. Boren, Zach. «China launches biggest ever smog monitoring drive — and what the data tells us», 20-04-2015. Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 11 agost 2021].
  5. «World's Most Polluted Cities in 2020 - PM2.5 Ranking». IQAir. Arxivat de l'original el 2021-03-21. [Consulta: 11 agost 2021].
  6. «World's Most Polluted Cities in 2020 - PM2.5 Ranking». IQAir. Arxivat de l'original el 2021-08-12. [Consulta: 11 agost 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9