|
Xinques
Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord. El seu llenguatge (el xinca) és generalment classificat com llengua aïllada sense afiliacions demostrades amb altres famílies lingüístiques,[2] encara que té un gran nombre de paraules prestades de les llengües maies.[3] Els xinka (també pronunciat szinca o xinca) podien haver estat els primers habitants del sud-est de Guatemala, anterior a l'arribada dels maies i else pipils.[2] Els propis xinka pronuncien llur nom amb una 'k' més que amb una 'c'. PoblacióEn el Cens Nacional de 2002 un total de 16.000 persones es van identificar com a xinka.[4] Avui, després d'un moviment renovador encapçalat per les dues principals organitzacions polítiques xinka a Guatemala, un total de 200.000 persones es troba a nou comunitats que es reclamen com a xinka. HistòriaAbans de l'arribada dels espanyols al segle xvi la part oriental de la planura del Pacífic guatemalenc va ser ocupada pels pipils i xinques.[5] El principal territori xinca es trobava a l'est de la principal població pipil en l'actual Departament de Santa Rosa;[6] també hi havia xinques a Jutiapa.[7] A Guazacapán, actualment un municipi a Santa Rosa, Pedro de Alvarado va descriure la seva trobada amb persones que no eren ni maies ni pipils, que parlaven un idioma diferent del tot; aquests individus eren probablement xinca.[8] En aquest punt la força d'Alvarado consistia en 250 infants espanyols acompanyats de 6.000 aliats indígenes, majoritàriament kaqtxikels i cholutec.[9] Alvarado i el seu exèrcit els derrotaren i ocuparen la principal ciutat xinca, anomenada Atiquipaque, que es considerava dins a l'àrea de Taxisco. Els guerrers defensors van ser descrits per Alvarado com a ferotges lluitadors cos a cos usant llances, estaques i fletxes enverinades. La batalla va tenir lloc el 26 de maig de 1524 i va provocar una reducció significativa de la població xinca.[8] Després de la conquesta de la planura del Pacífic, els habitants van rendir homenatge als espanyols en forma de productes de valor com ara cacau, cotó, sal i vainilla, amb èmfasi en el cacau.[10] La major part del poble es van veure forçat a l'esclavitud i obligat a participar en la conquesta de l'actual El Salvador. És a partir d'això que els noms de la ciutat, riu i el pont "Los Esclavos" (Els esclaus) són derivats a l'àrea de Cuilapa, Santa Rosa. Després de 1575 s'accelerà el procés d'extinció cultural xinca degut principalment a llur exportació a altres regions. També hi va contribuir a una disminució en el nombre de parlants xinka. Una de les referències més antigues relatives a aquest llenguatge va ser presentat per l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz durant una visita a la diòcesi de Taxisco en 1769. Desenvolupament polític modernL'Acord sobre Identitat i Drets dels Pobles Indígenes es va signar a Guatemala el 1995. Rteconeix el caràcter multiètnic de la nació i específicament defineix els xinca com un dels grups que contribueixen a la composició ètnica de la república. Un cop que els xinca havien estat reconeguts oficialment van començar a incorporar-se a l'escena política, unint-se a organitzacions indígenes com la Comisión Nacional Permanente de Tierras (CNP), part de la Coordinación de Organizaciones del Pueblo Maya de Guatemala (COPMAGUA).[11] La primera organització política pan-xinca fou creada a Chiquimulilla, departament de Santa Rosa, en 1994. Fou anomenada Consejo del Pueblo Xinka de Guatemala o COPXIG. El COPXIG va ser fonamental durant l'última part de les negociacions dels Acords de Pau de Guatemala, específicament durant la negociació de l'Acord sobre els Drets Indígenes i Identitats que finalment va ser signat a la Ciutat de Mèxic el 1995. El 2002 es va formar una nova organització política sota el nom de Consenso por la Unidad del Pueblo Xinka de Guatemala o CONXIG. El CONXIG fou organitzat per nou comunitats xinca als departaments de Santa Rosa i Jutiapa, així com pel COPXIG. Amb el suport de l'Agència Internacional Noruega per al Desenvolupament (NORAD) i la Missió de Verificació de les Nacions Unides per a Guatemala (MINUGUA), el CONXIG es va transformar en el primer parlament indígena al país, sota el nom de Parlamento del Pueblo Xinka de Guatemala o PAPXIGUA. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||
