Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xarxa (pesca)

No s'ha de confondre amb Xarxa (tèxtil).
Xarxes de pesca.

Una xarxa,[1][2] xàrcia,[3] eixàrcia,[4][5] ret[6][7] o filat[8][9] és un ormeig de pesca constituït d'un teixit de fils nuats que forma una retícula quadrada o rombal. Els fils utilitzats avui dia són de fibres sintètiques com el polietilè. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC[10] i actualment és un estri de pesca utilitzat arreu del món. És el mètode principal de la pesca moderna per a la captura de peixos i crustacis.

Característiques

Flotadors d'una xarxa de pesca.

Les xarxes de pesca tenen diferents característiques, les quals depenen del tipus d'animal aquàtic a capturar, així com del seu hàbitat i de la tècnica pesquera a utilitzar.

En funció de l'espècie que es vol capturar i el tipus de pesca que hom vol fer s'utilitza una xarxa de mides diferents. La mida de malla ha de ser l'apropiada per a l'espècie a capturar i acostuma a estar regulada. Per exemple: una xarxa d'arrossegament pelàgic acostuma a mesurar uns 150 metres de llarg i presenta una obertura d'entre 50 i 70 metres en sentit vertical i uns 80 metres en sentit horitzontal. Amb aquest tipus de xarxa es captura anxova, sardina, sorell o verat entre altres espècies.

Segons la tècnica emprada la xarxa de pesca pot ser:

  • Passiva (xarxa de cortina, xarxa parany), immòbil, requereix que el peix s'embulli en ella
  • Activa (xarxa de cèrcol, xarxa d'arrossegament, etc), mòbil

La malla, i les cordes poden ser fabricades amb fibra natural com el cànem, cotó, o amb fibra sintètica com nailon, kuralón, etc.

Un dels tipus de xarxes més tradicionals és la nansa. Un altre tipus és la xarxa de cèrcol,etc. N'hi ha de molts tipus i la seva denominació vària segons el lloc. Hi ha xarxes de pesca tradicionals, esteses arreu del món, com les denominades a Catalunya, Rall o Esparver.

Tipus de xarxes

Xarxa xinesa basculant a Kochi, Kerala, Índia.

Es poden distingir els següents tipus de xarxes:

  1. Xarxes senzilles de deriva o flotants com el Sardinal, Jeito o Albareque, Xarxes de güeldejar o Sardineres i altres.
  2. Xarxes senzilles de fons, com Caçonals, Corbineres o Corredores, Rasos, Raeires, Volantins, etc.
  3. Xarxes senzilles de tir, com Rapets, Tretes, Traínes, Barquies, Tretes d'alt, Rapetons, Rall o Atarraies, etc.
  4. Les Xarxes de tir amb floc, com les xàbegas, els sedals,, les Rentades i xinxorros i les xarxes d'a peu, les cintes, etc.
  5. Les Xarxes de rastreig a la vela amb floc, com a Parelles, Ganguiles, Tartanes, etc.
  6. Les Xarxes mixtes o compostes, com Traíñas, Sedassos o Cèrcols Reials, els Tremalls, les Saltades, etc.
  7. Les Xarxes amb armadures, com Cercotes, Dreceres, Vels, Almadraves, Anessis, Samaruqueres, Llolles, etc.
  8. Les Xarxes de batre o copejar les aigües, com Trabuquetes, Visgales, Betes, etc.

No obstant això d'aquest ordre general, sol haver-hi mètodes particulars per fer i armar les xarxes segons els ports i les regions.[11]

Referències

  1. «xarxa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «xarxa» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «xàrcia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. «eixàrica». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «eixàrcia» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  6. «ret». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «ret» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. «filat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. «filat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  10. «The palaeoenvironment of the Antrea Net Find» (en anglès). Departament de Geografia, Universitat de Hèlsinki. [Consulta: 1r juny 2015].
  11. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional, Volumen 5, Antonio Sañez Reguart, 1790

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9