|
Xangdé
Xangdé o "Changdé" (en xinès 常德市), anomenada en temps antics com a Wuling i Dingzhou, és una ciutat-prefectura de la província de Hunan, a la República Popular de la Xina. Situada a la costa del riu Yuan. Limita al nord amb la província de Hubei, al sud i est amb Yiyang i a l'oest amb Zhangjiajie. La seva àrea és de 18.189 km² i la seva població és de 5,7 milions d'habitants. L'àrea ha sigut habitada pels éssers humans des de fa 8.000 anys aproximadament. En aquell temps, la ciutat ha canviat de nombroses vegades, però tha sigut coneguda com a Xangdé des del segle xii. La ciutat és famosa per la Batalla de Xangdé durant la Segona Guerra sinojaponesa (1937-1945) i les atrocitats comeses llavors per l'Armada Imperial Japonesa. A l'última dècada, la ciutat ha tingut un gran auge de construcció massiu. Es van aixecar nous gratacels, es van reconstruir carrateres i es van obrir noves escoles, parcs i museus. Els locals i els turistes visiten sovint el Mur de la Poesia de Xangdé, cobert amb una varietat de poemes majoritàriament provinents de l'Antiga Xina. El mur s'estén uns 3 quilometres (1.9 mi) al llarg del Riu Yuan en el centre de la ciutat i funciona com a mur d'inundació. És troba a la llista del Llibre Guinness com el mur més llarg wall amb arts gravats del món.[1] HistòriaPrehistòriaXangdé és coneguda pels seus nombrosos llocs paleolítics i neolítics, que fins ara se n'han descobert uns 500. Al 1984 van ser descoberts assentaments al comtat Li,que forma part de Xangdé. Al 1988, al Pengtoushan es va excavar donant lloc a la identificació de la "Cultura de Pengtoushan". El lloc conté l'evidència més antiga d'un poblat establert a la Xina.[2] Una investigació arqueològica del 2011 suggereix que un assentament anomenat Shanlonggang, que forma part de la civilització Pengtoushan, podria conrear l'arròs fa 8.000-9.000 anys, convertint-lo en el possible lloc de naixement del cultiu d'arròs.[3] Història antigaEn els temps històrics va ser també el centre des del qual els governs controlaven les tribus de muntanya de l'oest de Hunan. Un comtat, anomenat "Linyuan", es va establir allí al segle ii aC. A la Dinastia Han l'àrea es deia "Comtat de Wuling". En la dinastia Sui, es va cridar Langzhou. Durant la dinastia Song, es deia Dingcheng. En la dinastia Tang (618-907) es va convertir en la capital de la prefectura de Lang. Al 1117, es va establir el comtat de Xangdé, i al voltant de 1165, es va establir la prefectura superior de Xangdé. El nom de Xangdé s'ha utilitzat sempre des de llavors per anomenar la ciutat.[4] Aquest estatus es va mantenir fins al 1912, quan la prefectura superior va ser abolida i la ciutat es va convertir en la capital del comtat. Segle xix i principis del XXA finals del segle xix, Xangdé es va convertir en un pròsper centre comercial i el principal mercat central agrícola de la conca del riu Yuan. Moltes empreses xineses, i després del 1905, quan es va obrir també al comerç internacional, també van mantenir sucursals per comprar arròs, cotó, oli tung, i fusta, de manera que la influència econòmica de Xangdé va arribar al nord de Guizhou, al sud-oest de Hubei i parts de la província del sud-est de Sichuan. Els comerciants del barri del Taho de la ciutat controlaven gran part de l'economia del nord-oest de Hunan i, a principis del segle xx, Xangdé era la segona ciutat de Hunan, després de Changsha.[4] Batalla de Xangdé A la Batalla de Xangdé de 1943, l'Armada Nacional Revolucionària de la Kuomintang va intentar aturar la invasió de les tropes imperials del Japó després de completar la invasió de Sichuan. Frustrat, el costat japonès va atacar amb armament químic per aclarir el seu camí. Durant els judicis de crims de guerra de Khabarovsk, es va presentar una prova de les operacions per contaminar l'àrea amb la pesta bubònica, tan aviat com al 1941 i 1942.[5] República PopularEncara que el domini comercial de les empreses de Xangdé va desaparèixer amb l'arribada del govern comunista de 1949, la ciutat va romandre com un important centre de comerç, amb la majoria de la població compromesa en el comerç o el transport. Al 1975, Xangdé va ser afectat pel Tifó Nina. ClimaTé un clima subtropical humit d'influència monzònica, amb hiverns freds i humits i estius calorosos i humitsn(Köppen Cfa). L'hivern comença relativament sec, però no és assolellat i es torna progressivament amortidor i ennuvolat; la primavera porta freqüents precipitacions i els nivells d'humitat més elevats de l'any. L'estiu és assolellat, en comparació, mentre que la tardor és una mica seca. La temperatura mitjana mensual de les 24 hores oscil·la entre els 4,7 °C (40,5 °F) de gener a 28,6 °C (83,5 °F) al juliol, mentre que la mitjana anual és de 16,92 °C (62,5 °F). La precipitació anual és d'uns 1.320 mm. Amb un percentatge mensual de sol que va del 22% al febrer i del març al 53% al juliol, la ciutat rep 1.602 hores de la brillor del Sol anualment.
Divisions administrativesL'executiu municipal, la legislatura i el tribunal judicial es troba al districte de Wuling, juntament amb la seu del partit comunista de la ciutat i el gabinet de la seguretat pública xinesa. Wuling es troba a la riba esquerra del riu Yuan. A l'altra banda de Wuling es troba el centre administratiu districte de Dingcheng. La ciutat-prefectura de Xangdé supervisa dos districtes, una ciutat del comtat i sis comtats:
EconomiaEl tabac és la indústria més important de Xangdé.[6] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xangdé |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
