Wilhelm Klemm

Wilhelm Klemm

Biografia
Naixement	5 gener 1896 Góra (Polònia) (en)
Mort	24 octubre 1985 (89 anys) Gdańsk (Polònia)
Formació	Universitat de Breslau
Activitat
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat Tècnica de Gdańsk Universitat de Hannover Universitat de Münster Universitat de Breslau
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Família
Fills	Alfred Klemm
Premis
(1967)  doctor honoris causa from the University of Lille (en) (9 octubre 1965)  doctor honoris causa from the University of Dijon (en) (1965)  doctor honoris causa per la universitat de Bordeus (1963)  Carl Duisberg Plaque (en) (1958)  Premi Centenari de la Royal Society of Chemistry (1951)  Medalla Liebig  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya

Wilhelm Karl Klemm (Guhrau, Niederschlesien, 5 gener 1896 - Gdańsk, 24 octubre 1985) fou un químic inorgànic i gestor científic alemany, considerat, juntament amb Paul Langevin, un dels pares de la magnetoquímica.

Després de servir a l'exèrcit entre 1914 i 1919, Klemm inicià els seus estudis de química a la Universitat de Breslau, i es graduà el 1923. Es doctorà en el camp de la química inorgànica a la Universitat de Hannover el 1927 amb Wilhelm Biltz (1877-1943), i el 1929 fou nomenat professor associat. El 1933 acceptà un lloc de professor a la Universitat Tècnica de Gdańsk, on fins al 1945 dirigí el Departament de Química Inorgànica. Els anys 1944-1945 fou vicerector de la Universitat. Després de sobreviure a la desnazificació -era membre del Partit Nacional Socialista i donava suport a membres de les SS- anà el 1947 a Kiel fins al seu retir a Munster. Fou president de la Societat Química Alemanya -que actualment dona un premi en el seu honor-, de 1965 a 1967 fou president de la IUPAC.^[1] Fou guardonat amb diversos doctorats honoris causa, i entre altres premis rebé el 1966 la creu federal del mèrit de la República Federal Alemanya. Fou coeditor de les revistes Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie i de la Chemisches Zentralblatt.

A Hannover creà la magnetoquímica, escrivint el llibre Magnetochemie^[2] que fou la principal referència fins a mitjan segle XX per a tots els químics en aquest camp. A Gdańsk estudià composts de fluor (SF₆, SeF₆, TeS₆, MoS₆ i WF₆) i refinà els plantejaments del químic alemany Eduard Zintl (1898-1941) sobre l'estructura de l'enllaç intermetàl·lic i establí el concepte de Zintl-Klemm. A Munster estudià sistemes intermetàl·lics (Li/Cu, Mn/Hg, A/M = As-Bi, etc.).^[1] El seu llibre de text per a química inorgànica (el «petit Klemm» de la col·lecció Göschen) i la seva introducció experimental a la química inorgànica (el «Biltz-Klemm-Fischer») foren llibres molt emprats pels estudiants de química alemanys.