Wilhelm Killing

Wilhelm Killing

Biografia
Naixement	Wilhelm Karl Joseph 10 maig 1847 Burbach (Alemanya)
Mort	11 febrer 1923 (75 anys) Münster (Alemanya)
Formació	Universitat de Berlín
Tesi acadèmica	Der Flächenbüschel zweiter Ordnung (1872)
Director de tesi	Weierstrass
Es coneix per	Algèbres de Lie
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Lloc de treball	Berlín Brilon Münster
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Lyceum Hosianum de Braunsberg (Prússia); actual Braniewo (Polònia) Universitat de Münster
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina VKDSt Saxonia (en) KStV Askania-Burgundia Berlin KDStV Sauerlandia Münster (en)
Professors	Karl Weierstrass
Orde religiós	Tercer Orde de Sant Francesc
Obra
Estudiant doctoral	Hugo Gieseking (en) , Hermann Ingendoh (en) , Ernst Quitmann (en) , Otto Langenkamp (en) , Karl Baronowsky (en) , Leo Becker (en) , Friedrich Ferrari (en) , Karl Finger (en) , Kuno Kraft (en) , Helene Schelte (en) , Ella Schmidt (en) , Theodor Syré (en) i Adelheid von Scherbening (en)
Localització dels arxius	Biblioteca Universitària i Estatal de Münster
Família
Cònjuge	Anna Commer
Pares	Josef Killing i Anna Catharina Kortenbach
Premis
Premi Lobatxevski (1900)

Wilhelm Killing (alemany: Wilhelm Karl Joseph Killing) (Burbach, 10 de maig de 1847 - Münster, 11 de febrer de 1923) va ser un matemàtic alemany.

Killing va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat de Münster on va quedar totalment decebut pel poc interès que hi havia per les matemàtiques. Després de dos anys a Münster, va ingressar el 1867 a la universitat de Berlín en la qual va ser deixeble de Weierstrass, obtenint el doctorat el 1872.^[1] Els anys següents va donar classes a diferents instituts de Berlín i de Brilon (Westfàlia), fins que el 1882 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'escola catòlica Hosianum de Braunsberg (actual Braniewo, Polònia), on va tenir un dels seus períodes més productius.^[2]

El 1892 va ser escollit catedràtic de la universitat de Münster, en la qual es va retirar el 1919. Va ser rector d'aquesta universitat en 1897-1898.^[3]

Killing va començar els seus treballs de recerca estudiant les geometries no euclidianes, publicant dos articles (1878 i 1880) en els que defensava l'existència de tres geometries no euclidianes de curvatura constant: la de Lobatxevski, la de Riemann i la de Klein.^[4] La conseqüència d'aquests treballs sobre els fonaments de la geometria,^[5][6] va ser que el van conduir a l'estudi estructural dels grups de Lie i a l'anàlisi de les àlgebres de Lie amb la intenció de descobrir totes les possibles estructures dels grups finits reals,^[7][8] sense haver conegut l'obra de Lie.

• 1880 Grundbegriffe und Grundsitze der Geometrie (Conceptes bàsics i principis de la geometria)
• 1884 Erweiterung des Raumbegriffes (Ampliació del concepte d'espai)
• 1885 Die nicht-euklidischen Raumformen in analytischer Behandlung (Tractament analític de les formes especials no euclidianes)
• 1893 Einführung in die grundlagen der geometrie (Introducció als fonaments de la geometria)
• 1900 Lehrbuch der analytischen Geometrie in homogenen Koordinaten (Geometria analítica en coordenades homogènies)

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Hawkins, Thomas «Non-Euclidean geometry and Weierstrassian mathematics: The background to Killing's work on Lie algebras» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 7, Num. 3, 1980, pàg. 289-342. DOI: 10.1016/0315-0860(80)90027-0. ISSN: 0315-0860.
• Hawkins, Thomas «Wilhelm killing and the structure of lie algebras» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 26, Num. 2, 1982, pàg. 127-192. DOI: 10.1007/BF00348350. ISSN: 0003-9519.
• Helgason, Siguldur «A Centennial: Wilhelm Killing and the Exceptional Groups» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 12, Num. 3, 1990, pàg. 54-57. DOI: 10.1007/BF03024019. ISSN: 0343-6993.
• Stewart, Ian. Why Beauty Is Truth: The History of Symmetry (en anglès). Joat Enterprises, 2007. ISBN 978-0-465-08236-0. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Killing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)