Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Westerlund 2

Infotaula objecte astronòmicWesterlund 2
Tipuscúmul obert i supercúmul estel·lar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBengt Westerlund[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra4.207 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,5 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,209 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)2,895 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,246 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 41m 35.8733s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 14' 11''[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deRCW 49 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
ESO 127-18 (European Southern Observatory Catalog)
OCl 807 (Catalogue of Star Clusters and Associations)
C 1022-575
[KPS2012] MWSC 1801
Cl VDBH 95
TeV J1023-575
[MBP2001] 82A Modifica el valor a Wikidata

Westerlund 2 és un cúmul estel·lar massiu i jove de la Via Làctia. S'hi troba en el Quart Quadrant Galàctic, a la constel·lació de la Quilla. La distància a Westerlund 2 s'estima en uns 8.000 parsecs (uns 26.000 anys llum), i malgrat contenir alguns dels estels més massius i brillants de la galàxia apareix molt extingit, cosa per la qual fa falta un telescopi de grandària intermèdia per veure-ho amb cert detall. La regió HII que envolta al cúmul va ser descoberta en 1958 com una intensa radiofont, i al poc temps va ser identificat en fotografies òptiques per l'astrònom suec Bengt Westerlund.[5][6][7]

L'edat estimada del cúmul està compresa entre un a dos milions d'anys. Aquest conté almenys un parell de desenes d'estels de tipus espectral O, dos estels de tipus Wolf-Rayet (WR 20a i WR 20b). WR 20a és una binària eclipsant massiva, els membres de la qual fins fa poc ostentaven el títol de ser els estels més massius de la galàxia, la massa de la qual es van determinar empíricament (mitjançant l'aplicació directa de les Lleis de Newton), títol que els va ser arrabassat per l'estel binari NGC 3603 A1.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9