|
Walter Hermann Bucher
Walter Hermann Bucher (Akron, 12 de març de 1888 - Houston, 17 de febrer de 1965) va ser un geòleg i paleontòleg alemany-estatunidenc. Va néixer a Akron (Ohio) de pares suïssos-alemanys. La família va tornar a Alemanya, on va ser criat. El 1911 va ser guardonat amb un Ph.D. per la Universitat de Heidelberg amb un enfocament en geologia i paleontologia. El mateix any, va tornar als Estats Units i es va incorporar a la Universitat de Cincinnati com a professor. El 1924 va ser professor de geologia a la institució. Els seus primers treballs van ser sobre paleontologia i va fer estudis d'estromatòlits, oòlits i ripple marks. Posteriorment, es va centrar en el problema del diastrofisme de l'escorça terrestre i va proposar en primer lloc (immediata i independent amb Mikhail Tetyaev) la hipòtesi de la pulsació del desenvolupament de la Terra.[1] El 1935 es va convertir en president de l'Acadèmia de Ciències d'Ohio. El 1940 es va incorporar a la Universitat de Colúmbia, especialitzant-se en geologia estructural. Es pensa que en aquest moment va treballar com a consultor del Projecte Manhattan, plantejant la hipòtesi de com la detonació de la bomba atòmica podria afectar l'escorça terrestre. El mateix any es va incorporar al Consell Superior d'Investigacions, com a consultor de la Divisió de Geologia i Geografia. El 1946 va ser elegit president de l'Acadèmia de Ciències de Nova York i, des de 1950 fins a 1953, va ser president de la Unió Geofísica Americana (AGU). També va ser president de la Societat Geològica d'Amèrica (GSA) (1955) i va rebre la seva Medalla Penrose el 1960.[2] A partir de 1920, Bucher es va destacar pels seus estudis en estructures criptovolcàniques, deformacions significatives de l'escorça de la Terra i geologia estructural. Va morir a Houston (Texas) el 17 de febrer de 1965, a l'edat de 76 anys. Bibliografia
Premis
Honors
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
