Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Víbia Sabina

Plantilla:Infotaula personaVíbia Sabina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement86 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort136 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Sepulturacastell de Sant'Angelo Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu consort Imperi Romà
Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Antonina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHadrià Modifica el valor a Wikidata
ParesLucius Vibius Sabinus Modifica el valor a Wikidata  i Matídia Modifica el valor a Wikidata
GermansVibia Matidia
Mindia Matidia
Rupilia Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 197064740 Modifica el valor a Wikidata
L'emperadriu Víbia Sabina, bust romà conservat al Museu del Prado

Víbia Sabina (en llatí Sabina o Vibia Sabina o de vegades Julia Sabina) va ser una emperadriu romana, esposa de l'emperador Hadrià i besneboda de Trajà. Era filla de Matídia, que al seu torn era filla de Marciana, la germana de Trajà.

Es va casar amb Hadrià cap a l'any 100 per influència de Plotina, l'esposa de Trajà. Hadrià no hi estava gaire d'acord i el matrimoni no va resultar afortunat. L'emperador no se'n va divorciar a causa del seu càrrec i, encara que la va tractar malament, no va permetre que ningú més li perdés el respecte degut a l'emperadriu i quan el prefecte pretorià Suetoni Tranquil i altres oficials la van tractar amb rudesa en el viatge a Britànnia, Hadrià els va destituir. Sabina, humiliada pel tracte del seu marit, va acabar suïcidant-se potser uns dos anys abans de la mort d'Hadrià el juliol del 138, segons diu Espartià a la Historia Augusta, però en una moneda apareix viva encara l'any 136. Hi va haver una informació, segurament maliciosa, que deia que Hadrià l'havia enverinada. Va portar el títol d'augusta i a la seva mort va ser divinitzada.

De vegades se l'anomena Júlia Sabina, però el nom de Júlia només apareix en unes monedes que són considerades falses.[1]

Referències

  1. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 686. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9