Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vàlvula

Aquest article tracta sobre les vàlvules mecàniques, per a l'electrònica vegeu vàlvula de buit

Una vàlvula és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.

Les vàlvules són uns dels instruments de control més essencials en la indústria. A causa del seu disseny i materials, les vàlvules poden obrir i tancar, connectar i desconnectar, regular, modular o aïllar una enorme sèrie de líquids i gasos, des dels més simples fins als més corrosius o tòxics. Les seves mides van des d'una fracció de polzada fins a 30 ft (9 m) o més de diàmetre. Poden treballar amb pressions que van des del buit fins a més de 20.000 lb/in ² (140 Mpa) i temperatures des de les criogèniques fins a 1500 °F (815 °C). En algunes instal·lacions es requereix un segellat absolut, en altres, les fugues o escorriments no tenen importància.

La paraula flux expressa el moviment d'un fluid, però també significa per a nosaltres la quantitat total de fluid que ha passat per una secció determinada d'un conducte. Cabal és el flux per unitat de temps, és a dir, la quantitat de fluid que circula per una secció determinada del conducte en la unitat de temps. [1]

Classificació de vàlvules atenent als seus usos

  • Vàlvules industrials. Les vàlvules industrials poden classificar-se en tres grups: vàlvules de pas, vàlvules de regulació (o de control) i vàlvules de seguretat.

Per analogia s'anomenen també vàlvules els dispositius que regulen el pas d'electrons en determinades circumstàncies:

Referències

  1. Una breu introducció sobre les característiques i usos de vàlvules Arxivat 2010-03-05 a Wayback Machine..

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9