Volta a Suïssa 2011
La Volta a Suïssa 2011 és la 75a edició de la Volta a Suïssa, una competició ciclista per etapes que es disputa per les carreteres de Suïssa. Aquesta edició es disputà entre l'11 i el 19 de juny de 2011, amb un recorregut de 1.246,1 km distribuïts en 9 etapes, amb inici a Lugano, amb una petita contrarellotge individual, i final a Schaffhausen. La cursa és la setzena prova de l'UCI World Tour 2011. El vencedor final d'aquesta edició fou l'estatunidenc Levi Leipheimer (Team RadioShack), que superà per sols 4" l'italià Damiano Cunego (Lampre-ISD) i en poc més d'un minut al neerlandès Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam). La victòria final es decidí en la darrera de les 9 etapes de què constava la cursa, una contrarellotge individual, que serví perquè Leipheimer recuperés l'1' 59" que tenia de desavantatge respecte a Cunego fins aquell moment. En les classificacions secundàries Andy Schleck (Leopard Trek) guanyà la de la muntanya, Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) la dels punts, Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale) la de les metes volants i el Leopard Trek la classificació per equips. Equips participantsEn la Volta a Suïssa, en tant, que prova World Tour, hi participen els 18 equips ProTour. A banda, l'organització ha convidat dos equips continentals professionals: Team NetApp i Team Type 1-Sanofi Aventis.
Etapes
1a etapa
Contrarellotge pels carrers de Lugano, amb una dura pujada de poc més d'un quilòmetre en el primer tram d'aquesta.[1] Fabian Cancellara guanya l'etapa amb 9" per davant de Tejay Van Garderen, vestint-se amb el mallot de líder.[2]
2a etapa
Etapa d'alta muntanya, amb un inici molt complicat, amb l'ascensió al Nufenenpass, de categoria especial, per tot seguit iniciar un llarg descens i una part central de l'etapa totalment plana. El final torna a ser complicat, amb l'ascensió a Crans-Montana, i un port de 1a categoria a sols 9 km per a l'arribada.[3] L'etapa es decidí en la darrera ascensió del dia, quan Mauricio Soler (Movistar Team) atacà a manca de dos quilòmetres per l'arribada i entrant en solitari a la meta de Crans-Montana. Aquesta victòria era la primera en els darrers quatre anys de carrera i a més li serví per a obtenir el mallot de líder. El fins aleshores líder, Fabian Cancellara (Team Leopard-Trek) va perdre contacte ben aviat en la darrera ascensió. Andy Schleck (Team Leopard-Trek) també va perdre un temps significatiu.[4][5]
3a etapa
Etapa curta però intensa, amb l'ascensió a dos colosos, el Grimselpass, de 1a categoria (km 50,1) i el Grosse Scheidegg, de categoria especial, a sols 11 km per a l'arribada.[6] Etapa molt moguda des dels primers quilòmetres, amb una nombrosa escapada amb gent important com Andy Schleck, Jacob Fuglsang, José Joaquín Rojas, Peter Sagan, Jan Bakelants o Jens Voigt, entre d'altres. L'ascensió al Grimselpass (1a categoria), va provocar que el grup perdés efectius, però en el llarg descens molts d'ells tornarien a enllaçar. És en aquest punt quan Bakelants intenta l'aventura, sense sort. En l'ascensió al Grosse Scheidegg, 18 kilòmetres al 7,2%, el grup d'escapats es trencà, de la mateixa manera com el grup dels favorits, del qual saltà Damiano Cunego (Lampre-ISD), el qual a poc a poc anà passant ciclistes fins a coronar el port en primera posició. En el llarg descens Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) se l'uní, jugant-se la victòria a l'esprint, que fou clàrament per a Sagan. Per la seva part Cunego aconseguí el lideratge en superar a Soler en una mica d'un minut.[7][8]
4a etapa
Etapa trencacames, amb tres dificultats puntuables, una de segona, al km 62,1 i dues de tercera, als quilòmetres 161,8 i 186,4. La darrera d'elles es troba a sols 12 km per a l'arribada.[9] Llarga escapada del dia protagonitzada per Cesare Benedetti (Team NetApp), Sylvain Chavanel (QuickStep Cycling Team) i Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale), que arribaren a tenir més de 6' sobre el gran grup, però els equips dels esprintadors no permeteren que la cosa anés a més i foren agafats a manca de 17 km per a l'arribada. A l'esprint Thor Hushovd (Garmin-Cervélo) s'imposà a Peter Sagan Liquigas-Cannondale. No hi ha cap canvi a la general.[10][11]
5a etapa
Nova etapa trencacames, amb quatre ports puntuables, un de 3a categoria (km 47,5) i tres de quarta, el darrer d'ells a 26,5 km per a l'arribada.[12] L'etapa es resolgué a l'esprint, després que l'escapada integrada per Manuele Boaro (Saxo Bank-Sungard), Alessandro Bazzana (Team Type 1-Sanofi Aventis), Jan Barta (Team NetApp) i Daniel Sesma (Euskaltel–Euskadi) quedés avortada a manca de 14 km per a l'arribada. A l'esprint, lleugerament en pujada, el més fort fou Borut Bozic (Vacansoleil-DCM), que s'imposà a Óscar Freire (Rabobank ProTeam) i Peter Sagan (Liquigas-Cannondale).[13][14]
6a etapa
Etapa amb dues parts ben diferenciades. Un començament totalment pla i uns darrers quilòmetres d'àltissima exigència física, amb final en un port de categoria especial. Anteriorment els ciclistes hauran superat dos ports de 3a categoria, als km 91,7 i 135,5.[15] Etapa marcada per la caiguda patida per Mauricio Soler que li provocà un seriós traumatisme craneoencefàlic[16] i diverses fractures i hematomes,[17] que obligaren que fos induït en coma artificial.[18] L'etapa fou guanyada per Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam), que en l'ascensió final superà la resta de favorits i es col·locà el tercer de la general. Damiano Cunego consolida el lideratge.[19]
7a etapaEtapa més llarga de la present edició, amb els primers 125 km d'etapa ascendents, superant quasi 2000 metres de desnivell fins a arribar al cim del Flüelapass (categoria especial). Tot seguit s'inicia un llarg descens que es veu interromput per l'ascensió a un port de segona (km 182,5). Un port de 1a categoria a sols 3,5 km per a l'arribada ha de servir per clarificar el vencedor final.[20] Una escapada formada per 15 ciclistes durant l'ascens al Fluelpass marca l'etapa. Els escapats, entre els quals hi havia Andy Schleck, José Joaquín Rojas, Christian Vande Velde o Thomas de Gendt arribaren a tenir més de 7' sobre el gran grup, però en la darrera ascensió del dia s'escapà Thomas de Gendt per arribar en solitari a la meta. No hi ha cap canvi en la general.[21]
8a etapa
Etapa plana, amb sols dues dificultat en els darrers quilòmetres d'etapa, un port de tercera (km 143,5) i un de quarta (154,2).[22] Etapa que es decidí a l'esprint i en què Peter Sagan guanyà la seva segona etapa en aquesta edició. Destaca el temps perdut per Bauke Mollema per una punxada a manca de 15 km. El seu equip, el Rabobank ProTeam, acusà el Team Leopard-Trek de conducta antiesportiva per haver tirat del grup en lloc d'esperar-lo.[23][24]
9a etapa
Contrarellotge individual que ha de servir per determinar el vencedor final d'aquesta edició de la Volta a Suïssa. Fins al km 23 té tendència a pujar, per a partir d'aquell moment baixar fins a l'arribada.[25] Fabian Cancellara guanya la segona contrarellotge de la present edició, però el més destacable és que Levi Leipheimer remuntà la diferència que fins llavors li treia Damiano Cunego, cosa que li serví per guanyar aquesta edició de la Volta a Suïssa per 4".[26]
Classificacions finalsClassificació general
Evolució de les classificacions
Referències
Enllaços externs
|