Tour de Romandia 2011
El Tour de Romandia 2011 fou la 65a edició del Tour de Romandia i es disputà entre el 26 d'abril i l'1 de maig de 2011 per les carreteres de Suïssa. Aquesta era la tretzena prova de l'UCI World Tour 2011. El vencedor final fou l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team), que basà la victòria en la segona contrarellotge, en la qual aconseguí el temps suficient com per superar la resta de favorits. Tony Martin (Team HTC-High Road) quedà segon a 18 segons i tercer fou Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), a 19 segons d'Evans. Chris Anker Sørensen (Saxo Bank-Sungard) guanyà la classificació de la muntanya, Matthias Brändle (Geox-TMC) la del mallot verd de la classificació dels esprints, Andrew Talansky (Garmin-Cervélo) la dels joves i el Garmin-Cervélo la classificació per equips. EquipsEl Tour de Romandia forma part del World Tour i per aquesta raó hi són presents els 18 equips ProTour, així com l'Europcar i el Geox-TMC que són convidats per l'organització.
RecorregutEls ciclistes hagueren d'afrontar un total de 694,9 km distribuïts en cinc etapes i un pròleg inicial. El pròleg i la quarta etapa són contrarellotges individuals, mentre que la primera etapa es podia considerar l'etapa reina de la present edició. Etapes
PròlegPròleg de 3,5 km pels carrers de Martigny gairebé plans.[1] El basc Jónathan Castroviejo (Euskaltel–Euskadi) s'imposa, sorprenetment, amb 3' 40" i es fa amb el mallot de líder.[2]
Etapa 1Etapa força accidentada, amb un port de segona categoria en la primera meitat de l'etapa i dos de primera categoria en els darrers 25 km, el coll de Pillon i l'arribada a Leysin.[3] El rus Pàvel Brut (Team Katusha), gràcies a una escapada en els primers quilòmetres, s'imposa amb un minut de diferència respecte als seus antics companys d'escapada, i amb dos minuts sobre el grup amb els principals favorits. Es vesteix amb el mallot de líder.[4]
Etapa 2Etapa trencacames, amb inici i final a Romont, al voltant de la qual gira tota l'etapa, ja que els ciclistes passaran fins a tres vegades per la línia d'arribada. Dos ports de segona, a la part central de l'etapa, i un de primera a manca de 16 km. El darrer quilòmetre és en lleuger ascens.[5] Damiano Cunego (Lampre-ISD), aprofitant el final en pujada, guanyà l'etapa després de demarrar en el darrer quilòmetre i superar tres escapats que hi havia al capdavant. Arribà a meta amb 2 segons sobre Cadel Evans (BMC Racing Team) i Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team).[6]
Etapa 3Etapa suau en els primers 110 quilòmetres, per complicar-se en els darrers 50, quan els ciclistes hauran d'afrontar un port de primera i un altre de segona categoria de manera consecutiva. El final és completament pla.[7] En un final boig, amb nombrosos intents d'escapada Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), Mickaël Cherel (AG2R La Mondiale) i Tony Martin (Team HTC-High Road) entraren escapats en el darrer quilòmetre. Vinokúrov fou el més ràpid a l'esprint.[8]
Etapa 4Contrarellotge individual de 20,4 km, amb uns cinc primers quilòmetres ascendents, per tot seguit suavitzar-se fins al final.[9] David Zabriskie (Garmin-Cervélo), especialista en contrarellotge superà de manera clara els favorits a la general i aconseguí la victòria. Cadel Evans (BMC Racing Team) fou el millor entre els favorits i es vestí amb el mallot groc de líder, amb 18" sobre Tony Martin. El fins ara líder Pàvel Brut per 1' 40".[10]
Etapa 5Etapa amb dos ports de primera categoria en la part central de la mateixa i uns darrers quaranta quilòmetres totalment plans per arribar a Ginebra.[11]
ClassificacionsClassificació general
Evolució de les classificacions
Referències
Enllaços externs
|