Volcà submarí a l'estret Bransfield de l'AntàrtidaCresta oceànicaErupció sobresortint a l'atmosfera del volcà submarí Kavachi situat a 25 m. sota la superfície de l'oceà.
Un volcà submarí és una fissura submarina de la superfície terrestre per on el magma pot sortir per erupció. Els volcans submarins són a prop de les zones de col·lisió de les plaques litosfèriques, conegudes com dorsals o crestes oceàniques. la majoria es localitzen en les fondàries dels mars i oceans, però també n'hi ha en aigües somes, i poden arribar a llençar materials directament a l'atmosfera durant l'erupció. S'estima que els volcans submarins aporten el 75% del total de la sortida anual de magma a la superfície terrestre.
A Europa n'hi ha de localitzats al Mediterrani, localitzats a la mar Tirrena davant de la costa oest d'Itàlia. A l'Atlàntic, les illes Canàries, són una cadena d'illes volcàniques amb volcans submarins molt actius. Poden provocar esllavissades submarines o tsunamis durant un esdeveniment eruptiu.[1][2]
L'activitat volcànica pot produir surgències hidrotermals amb abundant activitat biològica. Aquestes surgències es localitzen als cims, crestes i als vessants dels monts submarins.
Els sistemes volcànics més productius de la Terra són a una mitjana de 2.600 m. de profunditat sota l'aigua. El magma i la lava creen i canvien constantment les vores i limits de les plaques oceàniques. La temperatura en profunditat i els minerals que flueixen, afavoreixen alguns dels ecosistemes més rars i rics de la Terra.[3][4]
Formació
Els volcans submarins es formen a la superfície de la Terra sota el nivell del mar. Si els volcans són actius hi pot haver erupcions i alliberament de magma. Els que són a poca profunditat poden expulsar material a l'atmosfera. La lava emesa pels volcans submarins és força diferent de la lava volcànica terrestre per estar en contacte directe amb l'aigua. L'octubre de 2011 es va formar un nou volcà submarí a l'illa Hierro de les Canàries.[5] En fondàries submarines de més de 2.200 metres la pressió de l'aigua excedeix de 218 atmosferes, la pressió crítica de l'aigua que fa que aquesta no bulli i esdevé un fluid supercrític. La lava en profunditat es forma en bancs o coixins.[6]
Tipologies
Hi ha tres tipus bàsics de volcans submarins:
Els volcans que es formen a les vores extensives, on dues plaques tectòniques es separen una de l'altra. Les taxes d'extensió varien entre 1-2 cm/any a la dorsal de l'Atlàntic Mitjà i 10-15 cm/any als centres d'extensió del Pacífic-Est. La lava, principalment de basalt, surt en fluxos que solen tenir una forma de "coixí" molt distintiva, depenent de la velocitat i la viscositat del flux.[7]
Els volcans de les zones de subducció, allà on dues plaques tectòniques convergeixen i xoquen. La placa que subdueix es fon i produeix una lava de roques com l'andesita, d'alta viscositat i alt contingut de gasos. Aquesta lava s'associa a les erupcions molt violentes però alhora esmorteïdes per la profunditat.
Els volcans de punt calent. Es produeixen com a conseqüència d'un plomall de magma que s'eleva a través de l'escorça des d'una zona de fusió superior del mantell terrestre. El basalt és la roca més característica. Les erupcions sovint acaben creant cadenes d'illes volcàniques i muntanyes submarines.[8]
